Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Teresa de Jesús
Fragment autògraf de la introducció a l'autobiografia de Teresa de Jesús
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Nom de religió de Teresa de Cepeda y Ahumada, escriptora mística castellana.
Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…
beatitud
Cristianisme
Benaventurança o consumació definitiva de l’home en la visió de Déu, en la resurrecció de la carn i en la comunió dels sants.
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la investigació de l’…
salvador
Cristianisme
Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu.
El reconeixement veterotestamentari del Déu d’Israel com a salvador del poble escollit és seguit en alguns dels profetes del mateix Antic Testament per l’anunci d’un futur salvador, enviat i servent de Déu, figura que el Nou Testament no dubtà a identificar amb la persona de Jesús de Natzaret El fet que la invocació “Jesucrist fill de Déu, salvador” es convertís ben aviat en un monograma, la representació del qual en forma d’un peix en grec ‘IXΘYΣ, corresponent a les inicials d’aquesta invocació servia als creients per a identificar-se, palesa que l’aplicació a Crist del títol de salvador fou…
Sociologia 2018
Sociologia
El populisme o el fantasma del feixisme Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials al Brasil amb un discurs intolerant, clarament xenòfob, misogin i homòfob El fantasma del feixisme ha despertat novament a Europa Es tracta d’un feixisme light que no apareix a cara descoberta i es transvesteix de populisme Al segle XXI l’extrema dreta pren formes “amables” i un llenguatge diferent a la del feixisme de Hitler i Mussolini a la primera meitat del segle XX Tanmateix, la inquietud creix davant l’existència d’un feixisme latent a les societats contemporànies i de la deriva autoritària que…
Ramon Berenguer IV de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1131-62) i regent de Provença (Ramon Berenguer II, 1155-~1157), príncep dominador d’Aragó (1137-62).
Fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença Actuà al costat del seu pare, i ja amb el títol de comte, el 1126 en una entrevista amb Alfons I d’Aragó En els tres primers anys del seu govern hagué de preocupar-se de la pressió exercida per Alfons I a les contrades frontereres amb Catalunya, perquè el 1133 ocupà Mequinensa, abans havia pres ja Horta de Sant Joan, i poc després disposava de localitats situades entre el Matarranya i l’Ebre Després, dins aquell mateix any emprengué la reducció de Fraga i durant el seu setge sofrí una terrible derrota el 1134 Davant la…
La ciutat de Barcelona
Art gòtic
Escut de la ciutat de Barcelona procedent de la font de la plaça de Santa Maria del Mar 1402 © MNAC/MAC, núm 14 158 – JCalveras, MMérida i JSagristà La gestació de la ciutat gòtica Els tres segles designats amb l’apellatiu “gòtic”, una periodització de límits convencionals, es caracteritzen per l’extraordinària empenta del món urbà Encara que, considerat en conjunt, el fenomen més original d’aquest creixement urbà baixmedieval és l’aparició d’un gran nombre de viles que estructuren el territori, fou a les principals ciutats on millor es difongué el nou ordre gòtic La concentració del poder…
Catalunya a fora
Granada Els jardins de Rusiñol Granada és important, sobretot per l’Alhambra, una de les mostres més riques d’arquitectura musulmana de la península Ibèrica i que més ha seduït viatgers i artistes Seguint el pas dels francesos a Catalunya, cal esmentar el viatge de Marià Fortuny al juny del 1870, quan arribà a Granada, i ràpidament, segons una carta escrita al seu amic Martí Rico, s’hi trobà molt a gust hi veia una ciutat molt pintoresca on es podia moure lliurement Va treballar a l’Alhambra i als seus entorns i es va esplaiar en una recerca personal de la llum D’aquesta etapa són obres com…
Què és la festa?
Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…
Anglaterra

Tarn Hows, a la regió dels llacs, Anglaterra
© Corel - Andrew Morris
País
País del Regne Unit.
S'estén, dins de la illa de Gran Bretanya , des d’Escòcia fins al canal de la Mànega i limita a l’oest amb Galles La geografia física i humana Hi ha dues regions ben diferenciades la del nord i l’oest, i la del sud i l’est, que corresponen, respectivament, als Highlands ‘terres altes’, i als Lowlands ‘terres baixes’ Al nord-oest es troben restes del plegament caledonià que corresponen al massís de Cumberland, format per roques cristallines Les valls són disposades de manera radial tot formant un país molt trencat L’erosió glacial ha deixat diverses empremtes en aquest massís una d’elles són…