Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
biodiversitat vegetal
Botànica
Paràmetre ecològic que indica la riquesa d’espècies vegetals d’un ecosistema.
L’activitat de l’home, especialment al s XX, ha estat tan forta que la biodiversitat començà a minvar de forma espectacular Les vies de comunicació, la desforestació, la introducció d’espècies exòtiques i els monocultius, entre d’altres, són activitats que repercuteixen en una pèrdua de la biodiversitat El transport d’espècies per causes antròpiques fa desaparèixer les barreres biogeogràfiques i, com a resultat, es produeix una barreja global que elimina l’aïllament, una de les fonts principals que generen biodiversitat Cada cop més hi ha una preocupació global per la conservació…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals
L’empremta dels humans als boscos nebulosos Els boscos nebulosos es troben sotmesos a pressions i amenaces que no difereixen gaire de les que afecten les selves plujoses de terra baixa o montanes De fet, com s’ha vist, moltes vegades les han precedit en l’ocupació humana i han estat objecte d’una explotació més primerenca a causa de les seves condicions climàtiques i ambientals més favorables per als humans En força llocs la colonització humana dels boscos nebulosos té al darrere segles d’història que hi han deixat la seva empremta El valor estratègic dels boscos nebulosos Els boscos…
Evolució del paisatge al Pla de Barcelona
Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…
Filipines 2011
Estat
L’any 2011 va ser testimoni de l’inici d’un procés de diàleg entre el Govern i el rebel Partit Comunista de les Filipines a Oslo, així com de lleugers avenços en les negociacions de pau entre el Govern i el Front Moro d’Alliberament Islàmic MILF La primera reunió oficial d’aquests dos darrers després de la victòria electoral de Benigno Aquino el 2010 es va celebrar al febrer a Kuala Lumpur i en ella els seus representants es van mostrar optimistes en la signatura d’un acord de pau cap al final d’any Malgrat la celebració de diferents rondes de negociació al Japó i a Malàisia, aquest objectiu…
Filipines 2012
Estat
L'any 2012 va presenciar un acord històric entre el Front Moro d'Alliberament Islàmic MILF i el Govern filipí Els primers avenços es van produir al febrer, quan, durant una reunió a Kuala Lumpur, el MILF es va comprometre a abandonar el seu objectiu inicial d'independència i es va avenir a negociar una autonomia més àmplia A l'abril, les negociacions a Malàisia van culminar amb l'aprovació d'un full de ruta per al procés de pau i la promesa del Govern d'establir una nova institució política en substitució de la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà D'altra banda, els enfrontaments esporàdics…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de l'alta muntanya
La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
Ecologia 2008
Ecologia
Barcelona va ser l’escenari de diverses reunions internacionals relacionades amb la situació del medi ambient a escala mundial En totes es va posar en evidència la situació de degradació ambiental mundial i la necessitat d’actuar per corregir-ho La Declaració de Barcelona 2008 En el marc de les celebracions del 20è aniversari de la fundació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es va convocar científics de renom mundial Josep Canadell, Meinrat Andreae, Lidia Brito, Kristie Ebi, Jane Lubchenco, Harold Mooney, Ian Noble, Carlos Nobre, Josep Peñuelas, Bob Scholes i Keith Weibe…
El camp català vist per Francisco de Zamora
Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a retornar al seu…
delta de l’Ebre
Vista aèria del delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…