Resultats de la cerca

A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides…

Les modificacions que experimenta el sistema nerviós mereixen una consideració especial, ja que poden condicionar en bona mesura la vida de relació de la persona Per començar, atès que les neurones no tenen capacitat per a reproduir-se, la pèrdua progressiva d’aquesta mena de cèllules és irremplacable, amb el consegüent deteriorament global i progressiu del funcionament neurològic En avançar l’edat es poden detectar nombrosos canvis anatomies en el teixit nerviós, tant microscòpics com macroscòpics, i a més es verifiquen canvis funcionals, com ara una disminució en la velocitat de la…

El mèrit personal versus la sort de l’atzar Parlar del desafiament en el joc vol dir fer referència ‘al que hi ha en joc’, a allò que els protagonistes s’hi juguen, i al tipus de repte que qualsevol aventura lúdica presenta Les possibilitats que el jugador té d’incidir en el resultat del joc i la manera en què hi intervé permeten deduir que els jocs activen diferents tipus de relacions i maneres d’arribar a assolir el triomf Hi ha jocs en què és l’atzar i no l’habilitat del jugador el que determina l’èxit en el resultat En el joc de la imatge, un ocellet és l’encarregat d’escollir la papereta…

Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens socials, que mobilitzen energies,…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…

Construir joguines la sostenibilitat amb l’entorn Són molts els especialistes que coincideixen amb Johan Huizinga, en el sentit que la cultura humana neix i es desenvolupa en el joc La manufactura de tota mena d’útils i d’objectes hauria estat, així, el resultat de la interacció lúdica amb l’entorn i la conseqüència de la necessitat de fer-la més còmoda i pràctica D’un primer estadi, en què qualsevol element natural hauria estat susceptible de ser utilitzat com a objecte d’oci pedres, plantes, branques, ossos, etc, s’hauria passat a la construcció de senzilles joguines, que es van anar…

El context La societat mancada de distraccions que descrivia Josep Coroleu i Inglada a Memorias de un menestral de Barcelona començà a canviar a partir del 1840 El cens del 1847 d’aquesta ciutat registrà 174 746 habitants, la qual cosa representava un increment de població del 47,7% en només dotze anys, i aquest tant per cent es disparà de mitjan segle en endavant fins que arribà als 450 000 al final del vuit-cents El creixement era fruit de la industrialització, que imposava una nova dinàmica social La indústria…

Aviació Línies aèries Els darrers anys, l’èxit del model de baix cost, la crisi econòmica i la competència del tren a Europa han obligat les grans companyies d’aviació comercials a crear filials de baix cost amb aparells i pilots de la companyia mare, però sense mantenir-ne les condicions laborals ni les dels salaris Aquests fets van provocar que al llarg de l’any es produïssin diverses vagues de pilots, com la d’Air France al setembre, de vuit dies de durada, o les dels pilots de Lufthansa i les seves filials, que entre l’abril i l’octubre van obligar a cancellar 3800 vols Aquest any, també…

Aeronàutica Les noves infraestructures aeroportuàries El 17 de juny es va inaugurar la T-1 de l’aeroport de Barcelona © AENA El 17 de juny l'aeroport de Barcelona va posar en funcionament la nova terminal T-1, que permet ampliar la capacitat de l'aeroport fins a 50 milions de passatgers l'any La nova terminal, de 600000 m 2 , és entre les dues pistes paralleles, fet que redueix el temps de les operacions a terra dels avions de línia Igualment, les noves tecnologies emprades en les 43 passarelles d'embarcament fingers milloren considerablement la capacitat per a gestionar…

Aviació Línies aèries Norwegian va estrenar noves rutes des del Prat a Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura © Norwegian Airlines / Sete Bates La baixada dels preus del petroli durant l’any 2015, la devaluació de l’euro respecte al dòlar i l’augment de passatgers i del transport de mercaderies van ser els factors que van ajudar les companyies aèries a obtenir millors resultats econòmics i les companyies de baixcost a oferir nous serveis per a clients de negocis, més enllà de reduir més el preu del bitllet En aquest sentit, el grup International Airlines Group IAG va obtenir, durant el primer…