Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Les Gavarres i el massís de Cadiretes
Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…
L’escultura decorativa a la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
El segle XIV és per a la Seu Vella la centúria més brillant des del punt de vista artístic Si al llarg del segle XIII es bastí la gran arquitectura del temple i s’inicià el cos claustral, durant el tres-cents es continuà el procés constructiu d’aquest àmbit, es modificà la planta romànica del temple amb l’erecció de capelles privades concebudes per a ús funerari i s’endegaren els grans projectes artístics de la façana de ponent i la torre campanar Crist entronitzat beneint, clau de volta del tram absidal de la capella de Jesús de la Seu Vella, construïda pel bisbe Arnau Sescomes el 1334 L’…
Miniatures d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Liber Iudicum Popularis El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 6v-7, amb les praetitulationes emmarcades per sengles franges rectangulars ornades amb entrellaços a manera de tapís © Patrimonio Nacional - Madrid El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 21 i 96v, amb els darrers quatre mesos del martirorium o calendari, emmarcats i separats alhora per columnes i arcuacions que formen un clos tancat, i amb l’arbre genealògic, configurat per una piràmide amb tronc de la qual sorgeixen elements vegetals i caps d’animals Patrimonio Nacional - Madrid El monestir d’El Escorial…
Transició
L’imperi carolingi al començament del segle IX Antiguitat, antiguitat tardana i alta edat mitjana tres denominacions que indiquen una cronologia Interpretades des de l’angle de l’evolució social, aquestes seqüències podrien traduir-se com l’època de plenitud del sistema antic fins al segle III la primera la de crisi i recomposició d’aquest sistema segles III-VII la segona i la de transició al sistema feudal segles VIII-X la tercera El primer problema és definir la noció de sistema, que vol suggerir la idea d’una totalitat social de la producció material a la cultura com a complex orgànic d’…
El poblament animal
Els animals i el ritme estacional Mentre que la fauna de la selva pluvial viu en unes condicions climàtiques força estables durant tot l’any, els animals dels boscos monsònics es troben subjectes a variacions ambientals importants, tant de la temperatura com de la humitat A l’estació eixuta, quan molts arbres han prescindit de les fulles, el dosser és massa prim per a influir en les condicions microclimàtiques dels estrats inferiors del bosc i, aleshores, les fluctuacions de temperatura són molt grans La llum directa del sol penetra fins als estrats més baixos i asseca la virosta de tal…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
La medalla catalana modernista
La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…
El Mesozoic
El Mesozoic o Era Secundària comprèn els sistemes Triàsic, Juràssic i Cretaci, i representa un interval de temps d’uns 185 milions d’anys El Triàsic començà fa 248 milions d’anys i el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic o Terciari se situa a 65 milions d’anys Els materials del Mesozoic es disposen de manera discordant sobre els terrenys hercinians, tant sobre les roques intensament deformades durant l’orogènia herciniana, com sobre les molasses tardihercinianes Aquesta és una discordança de primer ordre que, com ja ha estat explicat en capítols precedents, permet de distingir dos grans…
L’aprofitament dels recursos vegetals als boscos monsònics
Collir sense plantar Entre els recursos vegetals útils que provenen dels boscos monsònics, a més de les fustes precioses, hi ha plantes amb valor alimentari, plantes ornamentals excepcionals, plantes medicinals, espècies per a condiment i una gran quantitat d’altres vegetals que es fan servir localment per a satisfer diverses necessitats quotidianes Les plantes alimentàries Entre els fruiters i les plantes alimentàries que es poden trobar als boscos monsònics de Sri Lanka, per exemple, hi ha el longan Dimocarpus = Euphoria longan , una sapindàcia els fruits de la qual tenen un aril…
Barroc
Música
Període de la història de la música culta de tradició europea que, convencionalment, comprèn l’època que va des del final del segle XVI fins aproximadament el 1730.
Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…