Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Francisco Cabarrús
Economia
Història
Financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…
terminologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les nocions pròpies dels diversos camps especialitzats de coneixement i de la seva designació o representació per mitjà de termes.
La necessitat de sistematització dels termes científics i tècnics des d’una òptica extralingüística i universalitzant es féu patent a finals del segle XVII, però es desenvolupà sobretot amb l’enciclopedisme del segle XVIII i molt especialment en l’establiment de les nomenclatures de les ciències naturals Linné, Buffon La ràpida expansió de les ciències i les tècniques a partir de la revolució industrial del segle XIX, amb l’increment dels intercanvis d’informació que comportava, encara accentuaren més l’exigència de la normalització terminològica, sobretot per a les llengües…
Gaspar Melchor María de Jovellanos y Ramírez
Historiografia catalana
Polític i escriptor asturià.
Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre…
la Il·lustració
Història
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l’hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada…
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau, per Ramon Martí i Alsina
© (GCI) Fototeca.cat
Literatura catalana
Economia
Història
Escriptor, economista, taquígraf i polític.
De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…
,
Alí Bei, els il·lustrats i el món islàmic. 1781-1882
L’obra de Domènec Badia i Leblich, conegut també pel nom d’Alí Bei, Barcelona, 1767 – Damasc, 1818, o 1822 constitueix un dels cims més elevats del conjunt de projectes i de realitzacions de la Illustració L’objecte de les recerques que dugué a terme fou el món de les societats i les economies de la civilització islàmica, a cavall entre el nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la Turquia europea Es tractava d’unes societats que, si bé en bona part es trobaven molt properes geogràficament a Europa –com ara el Magrib i el Pròxim Orient–, eren, per diverses raons, molt desconegudes per als europeus…
Francesc Eiximenis
Primer de Lo Crestià , FEiximenis, segle XV RBMSLE © Patrimonio Nacional, Archivo Fotográfico Al llarg del segle XIII s’havien perfilat a la Corona d’Aragó els grans trets d’una fórmula institucional que permetia de regular i ajustar de manera equilibrada les relacions de poder entre les tres forces polítiques de la societat La conjugació de les tesis romanistes i prosobiranes de la monarquia amb la concepció desintegradora de l’aristocràcia feudal, i amb el model polític contractual argüit per les ciutats —expressat a les corts— acabaren de dibuixar la singularitat pactista del precoç estat…
pedagogia
Pedagogia
Art i ciència de l’educació.
Tradicionalment es referia als principis i mètodes per a l’ ensenyament , per a la formació completa física, intellectual, ètica, social de l’infant actualment, però, va més enllà del període escolar, ja que inclou totes les etapes de la formació de l’individu Les opcions educatives que en el curs de la història han fet els diversos pobles, cultures i grups ideològics han donat lloc a intuïcions, utopies i realitzacions que es descriuen com a història de la pedagogia i de les quals bona part han estat assumides a partir del segle XIX per la pedagogia pròpiament dita, que les contempla…
El pensament polític liberal: originals i traduccions. 1808-1898
La idea de la política s’ha anat eixamplant durant segles “la prosperitat pública es feia dependre dels èxits militars La guerra era l’element vital La victòria o la derrota portaven conseqüències decisives per a la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans”, es pot llegir a Els polítics 1927, de Lluís Duran i Ventosa El mateix Lluís Duran afegeix “No ha passat del tot la idea que cal al davant dels poders públics homes forts guerrers per la professió o pel temperament” Però, a més de militars –començant per Antoni de Capmany i seguint per Joan Prim, fins a Francesc Macià– altres…
La cultura catalana en el temps de la Il·lustració
Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…