Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era,…
Micologia popular
Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…
Escenari Joan Brossa
Teatre
Sala de teatre de Barcelona.
Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan Brossa El…
Les poliporàcies
L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…
Castell de Pujalt o de la Mota
Art romànic
Situació Fragment de mur, arranat al cim del turó que presideix la població, un dels escassos vestigis del que fou la fortalesa ESCA - F Junyent i A Mazcuñ El castell s’alçava dalt d’un pujol de 773 m d’altitud, a redós del qual s’esgraona la població, antigament emmurallada Mapa 34-14361 Situació 31TCG687198 Hom arriba al poble de Pujalt per la carretera de Calaf a Cervera Després de la fita del quilòmetre 17, a mà esquerra, hi ha el trencall que hi mena FJM-AMB Història Les primeres notícies del castell de Pujalt són anteriors a l’any 1035, en què aquesta fortificació ja era…
contralt
Música
Cantant amb una extensió del fa2 al sol4, malgrat que aquesta tessitura es pot estendre per ambdós extrems, especialment en composicions per a solista.
Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…
Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escriptor.
Vida i obra Fill de l’artista Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia 1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel 1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia — Balades…
,
Santuari de Montgarri (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici, a la part inferior del mur de la qual és visible l’aparellat alt-medieval, amb arcades fetes amb blocs de pedra posats a plec de llibre A Benet Aquest santuari es dreça a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants meridionals de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, prop del poble d’Eth Dossau Mapa 149M781 Situació 31TCH368365 S’hi va per una pista forestal que, amb inici a Bagergue, travessa el pla de Beret i avança seguint el curs de la Noguera Pallaresa fins a arribar al santuari Actualment, és preferible anar-…
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…