Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el comte Fabio Naldi i els continuà amb G Castelfranco, M Zanoli, D Freschi i F Alghisi El 1700 treballava com a cantant a Ferrara El 1701 fou admès a la capella musical de Sant Petroni, a Bolonya, recomanat per GB Bassani, membre eminent de l’Accademia Filarmonica, en la qual Ricieri ingressà el mateix any Entre el 1722 i el 1726 viatjà a Polònia i treballà al servei del comte Rzewuski Altra vegada a Itàlia, visqué a Bolonya, Venècia i Pàdua Ricieri compongué diverses òperes, oratoris i música sacra, tot mostrant una gran habilitat en els estils concertat i…

Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655…

A l’inici de la seva carrera cantà òperes d’A Scarlatti a Nàpols Entre el 1708 i el 1717 cultivà important èxits a Londres i contribuí decisivament a la difusió de l’òpera italiana a la capital anglesa El 1711 interpretà el paper principal en l’estrena de Rinaldo , de GF Händel Cantà en moltes representacions de l’òpera Amadigi , del mateix compositor Nicolini era considerat el cantant masculí més important de la seva època A més, era un actor consumat i un home de caràcter exemplar Després de les seves visites a Londres, reaparegué a Roma el 1721 tot interpretant Eumene , de N Porpora També…

Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda El 1619 viatjà de nou a Florència Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S Brigida de Gènova Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir GM Trabaci el 1647, el substituí com a…

És autor dels llibres de poemes La casa perduda 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc, Inici de les hores 1987, premi Salvador Espriu 1986, Himnes 1990, L’altre encara 1994, Camí de tornada 1996, premi Vicent Andrés Estellés 1995, La tristesa de Sòcrates 1999, fruit de l’impacte de la guerra dels Balcans,  Els adéus 2000,  Sense mi 2001, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2002, de gran ordre formal, i Hostes 2006, premi Carles Riba 2005, que confirma l’interès de la seva obra Ha estat inclòs en diverses de les antologies poètiques més representatives, com ara Ser del segle 1989, Camp…

La sigla correspon a Svenska Aeroplan AB, que inicialment només fabricava motors d’aviació, però a partir del 1947 començà la producció d’automòbils l’any 1969 absorbí la fàbrica de camions Scania El 1974 signà un acord de collaboració amb Fiat a partir del qual es contruïren diversos models A partir de mitjan anys vuitanta els resultats de l’empresa comportaren reestructuracions de plantilla i el tancament d’algunes fàbriques El 1990 General Motors adquirí el 50% del capital de SAAB i el 2000 el 50% restant La caiguda constant de beneficis des del 2001 i la crisi econòmica general que afectà…

Basat en la presència o la no-presència als eritròcits i al sèrum humà de diferents característiques bioquímiques i immunològiques, personals i hereditàries, que, en conjunt, confereixen als individus una personalitat hematològica determinada Hi ha diversos sistemes, com el sistema AB0 AB zero, el sistema Rh, els sistemes MN, P, Lutheran, Kell, Lewis, Kidd, etc També cal incloure dins els grups sanguinis els grups sèrics humans , descoberts pels estudis electroforètics, els més importants dels quals són les haptoglobines, els grups Gm, InV, Gc, Ag i Lp, els grups colinesterasa i…

Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca Marenzio, Antonio…

Se sap poc de la seva primera joventut, però sembla que exercí d’organista en diverses esglésies de la regió de Cremona Des del 1583 estigué actiu a la capella musical de la família dels Gonzaga a Màntua i a partir del 1596, arran de la mort de Jacques de Wert, exercí el càrrec de mestre de capella de la cort ducal A la seva mort, la plaça fou ocupada per Claudio Monteverdi Tot i que també publicà algunes composicions sacres, destacà com a compositor de madrigals, que foren molt difosos i gaudiren d’una molt bona acollida Entre el 1579 i el 1612 se n’editaren no menys de vuit llibres, de la…

Un cop acabada la Guerra Civil, les quatre entitats escaquistes de Gràcia Penya Gracienca d’Escacs, Avant Escacs, Club Escacs Gràcia i Cercle Gracienc d’Escacs foren obligades per les autoritats franquistes a fusionar-se per tal d’estar ben controlades Els quatre clubs, després d’una fase intermèdia en què es convertiren en dos, es fusionaren en un de sol, cosa que donà lloc al naixement de la Unió Gracienca d’Escacs, coneguda amb l’acrònim UGA La Penya Gracienca d’Escacs guanyà el primer Campionat de Catalunya per equips 1924 l’any de la seva fundació En el palmarès hi ha cinc Campionats d’…