Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
oxiürosi
Patologia humana
Infestació produïda per l’oxiür Enterobius vermicularis, que s’hostatja al còlon i al recte, principalment dels infants.
És causa de pruïja anal periòdica, vesperal, i d’inestabilitat nerviosa
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Història
Privat de Felip III de Castella.
Cinquè marquès de Dénia, cinquè comte i després 1599 primer duc de Lerma i primer comte d’Ampudia 1602, i cardenal de San Sisto 1618 Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja filla del sant duc de Gandia El seu oncle, l’arquebisbe de Sevilla Cristóbal de Rojas-Sandoval, el casà el 1576 amb Catalina de la Cerda, filla del duc de Medinaceli Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València 1595-97 Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència tornà a…
Lluís de Requesens i de Zúñiga

Gravat de Lluís de Requesens i de Zúñiga
© Fototeca.cat
Història
Alt funcionari reial.
Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d’Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d’herència Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d’Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal 1545 El 1546, a la mort del seu pare, l’emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l’orde de Sant Jaume Després d’una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona 1549 dos anys després hostatjà al palau menor el príncep Felip El…
Lorenzo de Mèdici

Lorenzo de Mèdici, retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel / Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista italià.
Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…
Francesc d’Assís
Cristianisme
Místic italià, fundador dels franciscans.
Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…
Amadeu Hurtado i Miró
Política
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Advocat i polític.
Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…
, ,
Sa Dragonera
Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos…
Els Monegal, a Casserres
Importació de cotó i manufactura industrial La família Monegal Esteve Monegal és un comerciant en cotons que es convertí en industrial sense deixar el comerç És el primer que ho fa, però no serà l’últim Com també hi haurà fabricants cotoners que deixaran la indústria i es dedicaran al comerç de cotons, un negoci amb menys risc, però que no saps què et podrà donar El 1863 és a Barcelona al front d’una casa comercial que porta el seu nom, al carrer de la Boqueria, núm 15 El cotó és el producte que tracta, amb preferència El compra als consignataris o representants de les cases exportadores i el…
Anales de la Corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra principal de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita, publicada a Saragossa (el 1562 la primera part, i el 1579, la segona) en què narra la història dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…