Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Eric Betzig

Eric Betzig
© Howard Hughes Medical Institute
Física
Físic nord-americà
Graduat en física al California Institute of Technology 1983 i en enginyeria física aplicada a la Universitat de Cornell 1985, matèria en la qual es doctorà el 1988 a la mateixa universitat, i on, del 1983 al 1988, fou assistent de recerca al departament de física aplicada Posteriorment fou membre de l’equip tècnic dels laboratoris Bell de l’empresa AT&T fins el 1994, que fundà NSOM Enterprises, consultora en el camp de microscòpia òptica de camp pròxim, que el 1996 abandonà per incorporar-se a l’empresa de màquines eina del seu pare Ann Arbor Machine Company fins el 2002 Després de…
William Esco Moerner

William Esco Moerner
© Stanford University
Física
Físic nord-americà.
Graduat el 1975 en física, enginyeria electrònica i matemàtiques per la Universitat de Sant Louis Missouri, es doctorà en física a la Universitat de Cornell Nova York el 1982 Fou assistent de recerca al laboratori per a la física de l’estat sòlid d’aquesta universitat Del 1981 al 1995 treballà al Centre de Recerca Almaden d’IBM San José, Califòrnia, i des del 1989 fou membre del comitè de recerca i cap de projectes d'aquesta institució Posteriorment 1995-98 fou catedràtic de química física a la Universitat de Califòrnia de San Diego El 1998 s’incorporà a la Universitat de Stanford, on ocupa…
motilitat
Biologia
Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.
La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular pot ésser de diferents…
Metabolisme dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Un cop absorbits per les cèllules superficials de la mucosa intestinal, els glúcids, els lípids i els pròtids o fraccions proteiques, experimenten una sèrie de transformacions, perquè l’organisme les pugui aprofitar, que en general s’esdevenen dins de les cèllules de diversos teixits i que en conjunt poden ésser considerades com el metabolisme d’aquests nutrients El metabolisme dels nutrients, de la mateixa manera que totes les reaccions que es produeixen dins de l’organisme, està regulat bàsicament per les necessitats energètiques o de matèria de cada moment i mediatitzat per nombrosos…
rickèttsia
Biologia
Bacteri paràsit intracel·lular dels vertebrats, del gènere Rickettsia, que té un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags (com les puces).
Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro presenta força…
Funció de l’escorça suprarenal
Fisiologia humana
L’escorça suprarenal elabora hormones esteroides de tipus i activitat diferents La síntesi d’aquestes hormones es produeix a partir d’una mateixa substància, el colesterol, la major part del qual arriba a la glàndula a través de la circulació sanguínia, pro vinent de la dieta o de la síntesi hepàtica, alhora que una petita fracció és elaborada a la mateixa glàndula suprarenal, a partir de l’acetat El colesterol experimenta diverses modificacions, gràcies a l’acció de diversos enzims, que donen pas a diferents hormones, íntimament relacionades entre si pel que fa a l’estructura, però amb…
citoesquelet
Biologia
Conjunt de fibres intracel·lulars que organitzen la distribució dels orgànuls cel·lulars i donen forma i mobilitat a la cèl·lula.
Present a totes les cèllules eucariotes, és format per una xarxa de filaments proteics, els dos més importants dels quals són els filaments d’actina i els microtúbuls La seva similitud en tots els organismes eucariotes en fa suposar una aparició molt primerenca Tant els filaments d’actina com els microtúbuls intervenen en la generació de moviments cellulars i de les estructures i orgànuls interns, els quals estan units, directament o indirecta, al citoesquelet D’altra banda, els microtúbuls també participen en la reproducció cellular distribuint els cromosomes uniformement entre les dues…
Tipus de protozous
Patologia humana
Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí Rhizopodea , o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagellats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen classe gènere espècie malalties que causen rizòpodes Acanthamoeba indefinida meningoencefalitis amebiàsica Naegleria N fowleri ídem Entamoeba E histolytica amebiasi flagellats Trypanosoma T gambiense malaltia de la…
catepsina
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars, del grup de les endopeptidases, com és ara la catepsina C, i la catepsina D.
Les catepsines són localitzades en molts teixits, principalment en el fetge, el ronyó i la melsa Per a actuar necessiten la presència de determinades substàncies reductores, com la cisteïna o el glutatió Hom admet que intervenen en la biosíntesi d’enllaços peptídics i que són els principals responsables de l’autòlisi post mortem dels teixits
La immunitat innata o inespecífica
Fisiologia humana
La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…