Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
superpoblació
Sociologia
Concepte demoeconòmic que fa referència a un desajust entre la població i els recursos en un territori determinat, atribuïble a un excés de la primera variable.
Aquest desajust es manifesta, entre altres símptomes, per fam, atur, manca d’habitatges, etc, factors que, alhora, són considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social Tanmateix, com que el factor recurs és un fenomen en gran part social, és molt difícil de destriar quan el desajust població-recursos és degut a un excés de població o a una inadequada utilització o distribució social de les potencialitats del territori És freqüent que en territoris grans i poc poblats, rics en potencialitats estocs de primeres matèries i recursos humans, una gran part de la població visqui en…
ordinari de la missa
Cristianisme
Successió dels texts invariables de la missa, per oposició al propi, que canvia cada dia o festa.
Hom aplica el nom sobretot a les peces de cant Kyrie , Glòria , Credo , Sanctus i Agnus
constant fonamental

Principals constants fionamentals
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…
preposició
Gramàtica
Categoria gramatical que expressa amb partícules invariables la relació entre un element sintàctic qualsevol i el seu complement.
L’element sintàctic relacionat és inicial de la relació el seu complement és terminal, qualsevol que sigui l’ordre de la frase Ho aconseguiràs amb paciència , o bé Amb paciència ho aconseguiràs Les preposicions formen sempre una unitat sintàctica inalterable amb el seu terme de relació El català té cinc preposicions febles a , amb , de , en i per Les tres preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el i els al, als, del, dels, pel, pels la preposició de s’apostrofa davant un mot començat en vocal o h Un estri d’aram, llibre d’història Les preposicions fortes són, entre altres…
bantú
Lingüística i sociolingüística
Grup molt homogeni de llengües africanes parlades al sud de l’equador.
El terme bantú fou introduït per WHI Bleek l’any 1858 i significa ‘gent’ en protobantú El bantú havia estat classificat tradicionalment com a família independent tot i que se suposava la seva relació amb les llengües anomenades sudàniques JH Greenberg l’inclou com a subgrup del grup benuecongolès La classificació interna del grup ha estat molt discutida i encara no ha estat assolit cap resultat definitiu CM Doke i M Guthrie proposen sengles classificacions en vuit zones, però la tendència actual és la classificació en dos grups un format per les llengües parlades al Camerun i la rodalia i l’…
música religiosa
música religiosa Foli del Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran (s XII)
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts variables i…
model

Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models microeconòmics…
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…
Abreviacions
Abreviatures S’escriuen amb punt final o amb barra inclinada C Charles, J-P Jean-Paul, T Thomas JM, L Lluís, MÀ abreviatura catalana, Mª Á abreviatura castellana Dra , Mn , Sr , Sta av , bda , c , ctra o cra , entl , pta , pral , rbla , rda a/e adreça electrònica, correu-e , núm , tel fra , h habitant antol , coll , ibíd , íd , ob cit , s d , s l, s n , seg, Però 1r , 2a , 3es , 4t , 5è , 9ns Pluralitzem només les abreviatures per contracció, que conserven les darreres lletres del mot admdors , fres , Illms Srs , ptes Però coord coordinador, coordinadors, pàg pàgina, pàgines, s segle, segles…