Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
iodatometria
Química
Mètode d’anàlisi volumètrica que fa ús d’una solució valorant de iodat de potassi, que és un oxidant relativament fort i té qualitats de patró primari.
Hom empra com a indicador el midó o bé un petit volum d’un solvent orgànic immiscible amb l’aigua, com el tetraclorur de carboni La iodatometria és emprada per a valorar una gran varietat de substàncies reductores i, en presència d’un excés de iodur, serveix també per a valorar àcids
mètode de Zeisel
Química
Procediment analític, desenvolupat per S. Zeisel, per a la determinació en composts orgànics de grups metoxil (-OCH3) i etoxil (-OCH2CH3) d’èters o d’èsters.
Consisteix en la reacció de l’alcoxiderivat amb àcid iodhídric, que condueix a la formació d’un iodur d’alquil, el qual és valorat posteriorment mitjançant el mètode de Volhard R-O-CH 3 + HI nR-OH + CH 3 I És aplicable a tots els composts que contenen grups metoxi o etoxi, sempre que no siguin gaire volàtils
metilació
Química
Tipus de reacció mitjançant la qual s’introdueixen en una molècula radicals -CH3, els quals poden substituir l’àtom d’hidrogen dels agrupaments -OH, -NH o -SH.
La metilació pot ésser feta amb sulfat de metil en solució d’hidròxid sòdic Uns altres agents metilants són el iodur de metil i el diazometà Els composts que tenen un àtom de nitrogen bàsic poden ésser degradats a olefines a base de repetides metilacions metilació exhaustiva de Hofmann i successives eliminacions o degradacions de Hofmann degradació de Hofmann La metilació d’Eschweiler- Clarke és emprada en les amines primàries i secundàries i consisteix en una calefacció amb formaldehid i un excés d’àcid fòrmic a 100°C
mètode de Zerevitinov
Química
Procediment analític, introduït per T.Zerevitinov, per a la determinació d’àtoms d’hidrogen amb caràcter àcid en composts orgànics.
Consisteix a fer reaccionar el compost amb un excés de iodur de metilmagnesi reactiu de Grignard i mesurar, mitjançant una bureta de gasos en condicions de pressió i temperatura conegudes, la quantitat de metà despresa per una quantitat exactament pesada de mostra, d’acord amb l’equació R— H+CH 3 —Mg—I →R—Mg—I+CH 4 ↑El nombre de mols de metà que es desprenen per mol de compost problema dóna el nombre d’hidrògens actius presents Entre els composts que donen positiva aquesta reacció, cal esmentar tota mena d’àcids orgànics, fenols, imides, alcohols, tiols, amines i acetilens…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una…
amoni
Química
Radical monovalent hipotètic, de fórmula NH 4
, del qual hom pot considerar derivat l’ió amoni i per tant les sals amòniques.
El comportament de les sals amòniques correspon al de les sals d’un metall alcalí intermediari entre el rubidi i el potassi, i això ha donat lloc a nombrosos intents, sempre fallits, d’aïllar el radical amoni neutre HMoissan reeixí, no obstant això, a preparar-ne una amalgama per acció de l’amalgama de sodi sobre el iodur amònic sec en contacte amb amoníac líquid a -40°C El producte obtingut a baixa temperatura sembla una veritable amalgama, però per sobre de 0°C es descompon segons la reacció Les sals d’amoni són incolores llevat que l’anió sigui de color i totes molt solubles…
fotòlisi
Química
Reacció fotoquímica que s’esdevé amb ruptura homolítica o dissociació d’un enllaç i que dóna dos radicals lliures, l’evolució posterior dels quals determina els productes finals de la reacció.
Per extensió, hom anomena fotòlisi tota fotoreacció, encara que el terme sigui mal emprat, segons el coneixement actual de les reaccions fotoquímiques La irradiació del clor molecular és un exemple clàssic de fotòlisi L’absorció d’un quàntum lluminós provoca la dissociació de la molècula en dos àtoms de clor radicals, que poden donar lloc a reaccions secundàries obscures posteriors Així, la irradiació de mescles de clor i d’hidrogen condueix, a través d’una reacció de radicals en cadena, a la formació de clorur d’hidrogen Mescles de clor i d’hidrocarburs produeixen mescles de derivats clorats…
biamperometria
Química
Tècnica electroanalítica de detecció del punt final d’una volumetria, relacionada amb l’amperometria i basada en l’ús de dos microelèctrodes inerts polaritzats, entre els quals hom aplica una petita diferència de potencial (potencial de polarització).
Si la solució que hom valora conté els dos membres d’un parell redox reversible —per exemple, iode-iodur, ions ferroII-ferroIII, etc—, aquesta diferència de potencial és suficient per a provocar el pas d’un corrent elèctric detectable en un galvanòmetre muntat entre els microelèctrodes, en un dels quals té lloc la reducció i en l’altre l’oxidació del parell mencionat, corrent que s’anulla, en el moment del punt final, quan desapareix de la solució un dels dos membres del parell Quan el parell redox present en la solució problema és irreversible, no passa corrent durant la…
Meteorologia i climatologia 2013
Meteorologia
Es confirma l’augment accelerat de la temperatura global El grup de treball GT1 de l’Intergovernmental Panel on Climate Change IPCC va presentar el seu últim informe, el cinquè, a Estocolm el 27 de setembre de 2013 Aquest informe, primera part de l’informe general que es donarà a conèixer al llarg del 2014, va reiterar un cop més que l’escalfament global del planeta és inequívoc i que els canvis observats des de mitjan segle passat són els més importants en la història climàtica Així, va posar de manifest que les tres últimes dècades han estat les més càlides dels darrers 1400 anys i que, si…
Esporotricosi
Patologia humana
L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…