Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Jeroni Ardèvol
Educació
Literatura
Llatinista.
Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de…
,
Enric de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1505-12), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527).
Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida…
Ferran de Cardona i Enríquez
Història
Segon duc de Cardona, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur (1513-43), gran conestable d’Aragó i almirall d’Aragó.
El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric…
Miquel Mai de Sa Rovira
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…
,
Pere de Cardona
Història
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1472-1515), canceller (1479-1530), president de la generalitat (1482-85), arquebisbe de Tarragona (1515-30) i lloctinent general del Principat de Catalunya (1521-23).
Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…
Enric d’Aragó i de Pimentel
Història
Comte d’Empúries i duc de Sogorb.
Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no acabada la…
Francesc Calça
Historiografia catalana
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer…
, ,
Mariano de Cabrerizo y Bascuas
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Historiografia
Llibreter, editor, impressor, escriptor i polític.
Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “…
, ,
Elio Antonio de Nebrija
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què és conegut Antonio Martínez de Cala, humanista sevillà.
Estudià humanitats a Salamanca i a Bolonya, on romangué fins el 1470 Havent tornat a Sevilla, fou familiar del cardenal Alonso Fonseca El 1475 passà a residir a Salamanca, i fou professor, durant deu anys 1476-86, de la universitat En aquest període salmantí s’inicià la seva producció literària i publicà una de les seves obres més famoses les Introductiones in latinam grammaticam, per eumdem recognitae atque exactissime correctae glossematis cum antiquo exemplari collatis 1481 reeditades per Maians el 1773 D’aquesta obra, en les successives reedicions, foren separats alguns apartats que es…
La Llotja de València
La Llotja de València, PComte, 1482-1506, JIvarra, 1482-98, JCorbera, 1506-48 i DUrteaga, 1533-48 Coneguda com “el gran temple del comerç”, és probablement l’edifici més reeixit de l’arquitectura valenciana de tots els temps, i un dels més elegants de tota l’Europa mediterrània medieval D’això, ja n’eren conscients els jurats del consell de València, car el 23 de juny de 1469 van exposar ben clarament que aquesta havia de ser “molt bella e magnífica e sumptuosa”, sens dubte pensant que hauria de superar la que Guillem Sagrera havia construït anys enrere a Mallorca La Llotja de València s’…