Resultats de la cerca

Hom en diu autèntica quan és feta pel mateix legislador, doctrinal quan es fonamenta en l’opinió dels jurisconsults i usual quan es basa en la jurisprudència dels tribunals A la cort de Montsó del 1289 fou prohibit d’interpretar les constitucions de Catalunya i fou decidit que, en el cas que fos necessari algun aclariment, el farien el rei amb un consell de rics-homes, ciutadans i cavallers, assessorats per juristes A la cort de Girona del 1321, el consell d’interpretació fou ampliat amb quatre prelats Això es referia més pròpiament a l’aclariment de llei o interpretació…

Vida i obra El 1864 fou corresponsal d’ El Telégrafo a París, i el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola a París Tornat a Barcelona, es llicencià en dret 1872 Interessat per les institucions medievals, publicà Las cortes catalanas en collaboració amb Josep ↑ Pella i Forgas , 1876, Lo sometent 1877, El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña 1878, Dels contractes d’emfiteusi i rabassa morta 1878 i Los fueros de Cataluña 1878 Recopilà, per encàrrec de l’Academia de la Historia, de la qual era membre corresponent, dades referents a les corts catalanes, i…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació…

La civilització cèltica, malgrat la manca d’unitat política dels diferents pobles, es desenvolupà sobre un fons comú institucional, religiós, lingüístic, etc, que constituí la base per a l’aparició d’una tradició literària comuna a tots plegats Les castes professionals dels druides, dels bards, del filid , etc, que exercien les funcions de sacerdots, genealogistes, narradors, jurisconsults, etc, foren, sens dubte, els aglutinants d’una tradició folklòrica i religiosa La literatura, expressió oral fins a la cristianització d’aquest fons llegendari comú, nasqué, així, sobre un…

Destacat proteccionista i americanista, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes Assistí com a delegat tècnic del Foment a les negociacions de la…

Sistema d’aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els s XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats Quan els monarques hispànics començaren d’organitzar els exèrcits mercenaris característics de l’Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments A través dels…

Vida i obra Provinent de la burgesia comercial, hisendat i baró del Papiol títol que refusà, estudià belles arts i filosofia i es llicencià en dret el 1863 Vinculat al cercle de Frederic Soler, li prologà, amb el pseudònim de Josep Comas i Triadó , el primer recull de Singlots poètics 1867, manifestant el seu romanticisme, del qual evolucionà vers un cert positivisme, i Nits de Lluna 1886 En sintonia amb les idees predominants en aquells ambients, fou antifloralista i propendí a la literatura humorística, com mostra la peça Moisès , de què només es té notícia, i un manifest que se li ha…

Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi doctorà el 25…

Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868 participà…