Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Victorià Estorch i Massegur
Economia
Economista.
Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya Españolizando , Barcelona, 1913 Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H Krupp Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España , Madrid, 16 de juny de 1909, preconitzà la necessitat del…
Tomàs Padró i Pedret
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Al taller de Claudi Lorenzale fou condeixeble i amic de Marià Fortuny, que li descobrí els dibuixos de Gavarni Aquest influí sempre en la seva obra d’illustració, realitzada en revistes com La Flaca —amb el pseudònim de A°W° —, Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , El Tiburón , Lo Xanguet , La Campana de Gràcia , El Cañón Krupp , La Llumanera de Nova York i altres El 1868 assistí a la festa dels felibres a Provença i publicà dibuixos dels actes a La Ilustración Española y Americana També reproduïren caricatures polítiques seves Monde Illustré , The Graphic i Der Illustrierte…
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al…
cicle dièsel

1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…
siderúrgia
Tecnologia
Conjunt de tècniques i de procediments que permeten l’extracció del ferro i l’elaboració de tots els seus derivats.
És comú de definir com a indústria siderúrgica la que integra tot el procés que va des del tractament de primeres matèries, previ a l’entrada en el forn fosa, fins a l’obtenció del producte siderúrgic, l'acer, inclosos els estadis de producció intermedis, i també la fabricació d’acers amb aliatges i els acers anomenats especials Des del punt de vista econòmic, la indústria siderúrgica ha estat un dels sectors clau que han permès el desenvolupament industrial que ha caracteritzat l’evolució de les economies occidentals aquests darrers vint anys La raó es troba, lògicament, en el fet que els…
La Maquinista Terrestre i Marítima

Cartell de La Maquinista Terrestre i Marítima
© Fototeca.cat
Societat anònima constituïda a Barcelona el 14 de setembre de 1855 i aprovada l’any següent pel govern d’Isabel II.
La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i…
Els Grau, una gran indústria
L’empresa de la família Grau és la més important que hi ha a Sabadell, i possiblement a Catalunya, en el sector dels aprestos i acabaments Antoni Grau i Gambús 1835-1899, fundador de l’empresa Grau, SA 1868-1968 Antoni Grau i Gambús va néixer al mateix Sabadell l’any 1835 Va treballar de menut en un dels molins bataners a la vora del riu Ripoll Aquest molí era habitatge i lloc de treball alhora Quan li arribà el moment de fer el servei militar li tocà anar a Cuba, un colònia espanyola que entrava en un període d’agitació política amb l’aparició de moviments independentistes Antoni Grau es…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
motor tèrmic
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.
La calor despresa en la combustió és transformada en energia tèrmica del fluid actiu , el qual produeix un treball mecànic en un procés d’expansió Aquesta calor pot ésser produïda al si del fluid actiu, i en aquest cas hom els anomena motors endotèrmics, de combustió interna o, simplement, de combustió , o bé externament a aquest fluid, i aleshores hom els anomena motors exotèrmics o de combustió externa En els motors endotèrmics la combustió pot ésser contínua com és el cas dels motors de reacció o bé pot produir-se per un seguit d’explosions és el cas dels motors d’explosió Otto, dièsel o…
ferro

Mineral de ferro
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements dels blocs s i p en la taula periòdica.
L’element natural és una barreja de quatre núclids 54 5,8%, 56 91,7%, 57 2,2% i 58 0,3% hom en coneix cinc núclids artificials 52, 53, 55, 59 i 60 Propietats físiques del ferro Propietat Valor nombre atòmic 26 pes atòmic 55,847 estructura electrònica Ar 3d 6 4s 2 estats d’oxidació +2, +3 densitat a 20ºC 7,86 g/ml punt de fusió 1535ºC punt d’ebullició 2750ºC conductivitat tèrmica a 25ºC 0,804 W/cmK resistivitat tèrmica a 20ºC 9,71 μΩcm radi iònic Fe +2 0’74 Å Fe +3 0,64 Å potencials d’ionització, en eV I 7,870 II 16,18 III 30,651 Varietats i minerals de ferro El ferro és, després de l’…