Resultats de la cerca

La peritonitis és un trastorn greu caracteritzat per la inflamació i la infecció del peritoneu, la membrana serosa que cobreix la superfície interna de la cavitat abdominal i la superfície externa de les vísceres contingudes en aquesta cavitat Si bé en molts casos la peritonitis es presenta en persones aparentment sanes, el més habitual és que es manifesti com a conseqüència de diversos trastorns —apendicitis, colecistitis, processos infecciosos de les trompes uterines o diverticulosi— En definitiva, la peritonitis és una complicació comuna a nombroses alteracions Les…

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió,…

En el cas d’una transfusió sanguínia i per tal d’evitar els accidents posttransfusionals, cal fer estudis previs del donador i del receptor , amb tipificació de grups i detecció d’aglutinines prova encreuada, i emprar un utillatge adequat Els accidents més importants són per incompatibilitat dels grups, per administració de sang en mal estat o de sang infectada Uns altres tipus d’accidents són deguts a la forma d’administració i a les substàncies incorporades en el procés d’extracció i conservació de la sang transfusió excessiva en els malalts de cor o de ronyó, embòlia gasosa pel fet de…

La malaltia de Whipple és un trastorn estrany que es caracteritza per la presència de lesions específiques en l’intestí prim, a conseqüència de les quals les substàncies nutritives contingudes als aliments no poden ésser absorbides adequadament per l’organisme i són eliminades amb les matèries fecals Les manifestacions bàsiques d’aquest trastorn són diarrea crònica, inflamació de les articulacions i febre En les fases inicials, els símptomes solen ésser intermitents i moderats En canvi, en les fases avançades tendeixen a ésser molt intensos i a installar-se de manera continuada…

És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal de cèllules d’aquest òrgan que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formen una massa o tumor, envaeixen els teixits propers i fins i tot s’estenen a d’altres òrgans a través de la circulació sanguínia o limfàtica, amb la qual cosa originen l’aparició de metàstasis o tumors secundaris Els tumors malignes de pàncrees se solen mantenir asimptomàtics fins que s’infiltren pels òrgans veïns, com l’estómac, el fetge o l’intestí prim Tanmateix, però, n’hi ha que es manifesten precoçment amb icterícia o…

La malaltia d’Addison és una alteració crònica que es produeix per la destrucció de l’escorça suprarenal, la qual cosa determina una producció insuficient de les diverses hormones suprarenals —especialment el cortisol— i es manifesta amb trastorns molt diversos, com ara sensació de cansament, enfosquiment de la pell, pèrdua de pes, trastorns digestius i hipotensió arterial La manifestació inicial de la malaltia és una sensació de cansament que, en un primer moment, es manifesta de manera esporàdica, però que a poc a poc esdevé permanent, es troba present quan hom es desperta i s’…

El 90% dels trombes s’originen a les venes de les extremitats inferiors i habitualment es desprenen d’una trombosi venosa profunda El grau d’afectació cardiopulmonar depèn de les dimensions del trombe i del diàmetre dels vasos oclosos En el moment de l’embolisme es provoca una hipertensió pulmonar, i la principal alteració fisiopatològica, que pot posar en perill la vida del pacient, és el deteriorament de l’intercanvi de gasos a nivell dels capiŀlars pulmonars pas d’oxigen de l’alvèol a la sang i de diòxid de carboni de la sang a l’aire alveolar, ja que la resistència al flux…

Un diverticle esofàgic és una dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una mena de bossa, es manté en comunicació amb la llum d’aquest òrgan El diverticle més freqüent és l’anomenat diverticle de Zenker, una dilatació anormal de la part posterior de la paret de la faringe i de la primera porció de l’esòfag Els divertides esofàgics poden ésser asimptomàtics, per bé que n’hi ha molts que, per la localització que presenten o la grandària que van adquirint al llarg del temps solen ocasionar dificultats en la deglució dels aliments i episodis de regurgitació, és a dir, de…

És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que, en contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la majoria dels individus, origina una intensa resposta inflamatòria aguda, de manifestacions diverses segons el teixit o els òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala El terme atòpia s’utilitza per a designar un estat de predisposició que presenten determinats individus per a diverses malalties allèrgiques, com ara la dermatitis atòpica, la febre del fenc i l’asma bronquial Una persona allèrgica a una determinada substància ho serà tota la vida, de…

Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius…