- És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal de cèl·lules d’aquest òrgan que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formen una massa o tumor, envaeixen els teixits propers i fins i tot s’estenen a d’altres òrgans a través de la circulació sanguínia o limfàtica, amb la qual cosa originen l’aparició de metàstasis o tumors secundaris.
- Els tumors malignes de pàncrees se solen mantenir asimptomàtics fins que s’infiltren pels òrgans veïns, com l’estómac, el fetge o l’intestí prim. Tanmateix, però, n’hi ha que es manifesten precoçment amb icterícia o coloració groguenca de la pell, a causa de la compressió de les vies biliars que travessen el pàncrees. Aquest fet és important perquè permet de detectar el tumor en etapes precoces del desenvolupament, quan el tractament presenta un pronòstic més favorable.
- El símptoma més freqüent del càncer de pàncrees és el dolor abdominal, que sol ésser molt intens i és percebut en general a la regió central de la part superior de l’abdomen, per bé que de vegades s’irradia lateralment o envers la part central de l’esquena. Una característica típica d’aquest dolor, com ara s’esdevé en el cas de pancreatitis o inflamació del pàncrees, és que se sol atenuar quan el pacient flecteix el tronc endavant.
- Per a efectuar la diagnosi de càncer de pàncrees és habitual que calgui realitzar diverses exploracions complementàries amb les quals no solament s’intenta d’identificar l’existència del tumor sinó també l’extensió que presenta, una dada indispensable per a planificar el tractament. Fins i tot, en alguns casos només és possible de constatar l’extensió del tumor mitjançant la pràctica d’una intervenció quirúrgica exploradora, per tal de visualitzar directament l’interior de la cavitat abdominal.
- El pronòstic de càncer de pàncrees sol ésser molt greu, ja que en la majoria dels casos el trastorn és detectat en etapes avançades, quan a través de la cirurgia no es pot garantir l’extirpació de la totalitat del tumor. En aquests casos, només és possible de recórrer a procediments pal·liatius, emprant la cirurgia, la quimioteràpia o la radioteràpia, per tal de reduir l’activitat tumoral i possibilitar una major supervivència i una disminució de la simptomatologia.
- Quan el tumor és detectat en les etapes en què encara es manté localitzat al pàncrees, hom recorre a l’extirpació de l’òrgan, després de la qual, en aquests casos, es pot aconseguir el guariment complet de la malaltia. Això vol dir que el pacient podrà dur una vida relativament normal, per bé que caldrà administrar-li durant tota la vida els enzims digestius i les hormones que normalment són elaborats per l’òrgan extirpat.