Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Els saures: sargantanes, llangardaixos i afins
Escates cefàliqües dels saures que tenen interès en la determinació de les espècies Hom ha Indicat en el dibuix únicament les més importants 1 rostral, 2 internasal 3 prefrontal 4 frontal 5 supraocular 6 grànuls supraciliars 7 postfrontal 8 parietal 9 occipital 10 timpànica 11 massetèrica 12 loreal 13 nasal 14 supralabial 15 infralabial 16 mentoniana 17 gular Gustavo Hormiga Encara que presenten notables excepcions que dificulten llur caracterització com a grup, els saures són rèptils escatosos de cua llarga amb dos parells de potes de llargària similar Apareixen, però, amb certa freqüència,…
Còlit ros
El còlit ros Oenanthe hispanica de la fotografia, d’un exemplar de les jonqueres de la Tancada, al delta de l’Ebre, mostra clarament la característica comuna a tots els còlits, que els fa fàcilment identificables el color blanc lluminós del carpó i part de la cua El còlit ros té, a més, les ales negres i la resta del mantell i el pit de color ocre, al qual deu el qualificatiu de ros, i les parts inferiors blanquinoses Noteu, també, la taca negra de la regió de l’ull, comuna amb el còlit gris Aquesta espècie té dues morfologies, una amb la gola blanca i l’altra amb la gola negra, ambdues…
Els urodels: salamandres i tritons
Les larves dels urodels són fàcilment identificables La forma del cap i la posició dels orificis nasals, les brànquies externes, la posició i les dimensions de la membrana dorsicaudal i la mida total del cos són caràcters importants per a aquesta identificació Les del dibuix corresponen a A salamandra Salamandra salamandra , de la qual destaca el cap pla i ample A’ B tritó pirinenc Euproctus asper , amb una visió dorsal del cap B’ C tritó jaspiat Triturus marmoratus , de mida mitjana i amb taques a les vores de la membrana D tritó palmat T helveticus i E tritó meridional Pleurodeles…
clitocibe

clitocibe Clitocybe dealbata
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Nom de diverses espècies de bolets del gènere Clitocybe, d’hàbitats i morfologies molt variats, de barret deprimit o en forma d’embut, amb el marge involut, de vegades estriat, i làmines més o menys arquejades, decurrents, primes, denses i generalment pàl·lides.
Diversos clitocibes de color blanc provoquen intoxicacions Ateses les dificultats per diferenciar les espècies, cal rebutjar tots els clitocibes de color blanc Es poden confondre amb el moixernó blanc Clitopilus prunulus , que té la carn esmicoladissa i les làmines rosades, mentre que els clitocibes tenen la carn fibrosa i les làmines blanques A més, el moixernó blanc té la superfície del barret vellutada i fa una olor forta de farina Tot i ser un bon comestible, davant del dubte, millor no collir-ho Cal anar amb compte també de no collir clitocibes quan agafem cama-secs, perquè sobretot el…
Els verms acelomats: platihelmints i nemertins
El concepte d’animal acelomat, desproveït de qualsevol categoria taxonòmica, permet de posar de costat dos fílums d’animals vermiformes que comparteixen, com a mínim, el fet de no tenir una cavitat celomàtica interna desenvolupada D’una banda, els platihelmints, que reuneixen una gran quantitat de cucs paràsits, a més d’altres de vida lliure, i de l’altra els nemertins La fotografia correspon al trematode digeni Brachylecithum eliomydis , que parasita les rates cellardes Eliomys quercinus del nostre país Santiago Mas-Coma Hom inicia aquí l’estudi dels genèricament anomenats cucs o verms ,…
Els anurs: granotes i gripaus
La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…
Bacteris i arqueus al medi planctònic
Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses Amb concentracions de 300 a 3000 milions d’individus per litre d’aigua, els bacteris i els arqueus són, indubtablement, els organismes vius més abundants als ambients aquàtics Si es té en compte que la mar Catalana arriba a més de 2000 m de fondària, és molt probable que al nostre territori hi hagi més bacteris i arqueus…
La fauna reptiliana dels Països Catalans
Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució…
Els lacèrtids: sargantanes i llangardaixos
Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…
Les crassulàcies
Crassulàcies 1 Sedum dasyphyllum , un menut crespinell molt freqüent a les fissures de roca a planta sencera florida x 0,5 b i b’ fulla, en visió plana i en secció, respectivament x 3 c flor, que duu deu estams i cinc carpels lliures x 3 d fruit, format per cinc follicles oberts en forma d’estrella x 3 2 Crassula tillaea a aspecte general d’aquesta menuda planta anual, de fulletes carnoses i oposades x 0,5 b flor, de verticils trímers x 3 3 Umbilicus rupestris a planta sencera, de curioses fulles orbiculars i peltades, anomenades vulgarment barretets, i llarga tija florífera x 0,5 b flor…