Resultats de la cerca

Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…

Oficialment, no en queda cap Només algunes restes arqueològiques i un record convertit en llegenda mantenen viva la seva memòria Memòria de la bella Guajara plorant el guerrer Tinguaro , mort defensant el seu poble Memòria del “ mencey ” Bencomo , i del “ guanarteme ” Doramas , cabdills caiguts a mans dels invasors Memòria del benèvol déu Abora , i també de Guayota , la divinitat maligna Memòria de Tamonante , la jutgessa, i de la sacerdotessa Tibiabin Només memòria però, quasi mite Foren el primer poble anihilat per l’aventura atlàntica i americana dels europeus Poblaven les Canàries Eren…

Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la remença ni…

Situació Vista interior de la muralla reforçada amb bestorres a la banda sud-est del recinte casteller ECSA - JA Adell Aspecte general d’aquestes importants ruïnes, enmig d’una densa vegetació, cap al 1980, any en què s’hi efectuaren treballs d’excavació Arxiu A Bastardes El Castelló Superior o Sobirà de Sant Miquel de la Vall és un despoblat de la Barcedana, al Pallars Jussà, situat a redós del Montsec de Rubies, en territori que havia pertangut inicialment a Llimiana, i que més recentment fins al 1950 constituí municipi amb el vilatge actual de Sant Miquel de la Vall, dit en la documentació…

La collita espontània Els boscos nebulosos són l’origen de moltes espècies vegetals útils que satisfan necessitats locals o es destinen al comerç internacional Fustes, aliments, plantes medicinals i una multitud d’altres recursos vegetals naturals es troben dins les àrees muntanyenques de boscos nebulosos avui en retrocés arreu del món Les falgueres arborescents i les orquídies Un grup de plantes que és especialment ben representat als boscos nebulosos de l’Amèrica Central i als d’altres llocs és el de les falgueres arborescents Moltes espècies de les famílies de ciateàcies i dicksoniàcies es…

El mas, unitat d’explotació El mas, explotació agrària de caràcter familiar, s’originà a l’alta edat mitjana, a la Catalunya oriental A la fotografia, la masia de Sant Ponç, a Montclar Fototeca - Montse Catalán Un mas és un model d’explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp, les seves dependències i el conjunt de terres de cultiu, forestals i de pastura que té adscrites És alhora unitat de producció, de consum i d’habitació En termes generals, se sol afirmar que el mas –a diferència d’altres formes d’organitzar socialment l’espai agrari com són el cortijo andalús o la…

El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…

El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…