Resultats de la cerca

Ericàcies més destacades Arbutus unedo arboç , arbocer, cirerer d’arboç Arctostaphylos uva-ursi boixerola , boixerina, boixeringa, gallufera, raïm d’ossa Azalea sp azalea Azalea indica azalea de l’Índia Calluna vulgaris bruguerola , bronsa, xipell Erica sp bruc Erica arborea bruc poal, bruc arbori Erica cinerea bruc vermell Erica multiflora bruc d’hivern, cepell, xipell Erica scoparia bruc d’escombres, bruga Erica terminalis bruc valencià, cepell Erica tetralix bruc d’aiguamoll Rhododendron sp rododèndron Rhododendron ferrugineum neret , abarset, gavet, talabard Rhododendron ponticum…

Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…

Els tipus biològics “La tundra és un bosc sense arbres”, diu un aforisme rus Un aforisme encertat perquè posa de relleu la similitud fisiognòmica entre la tundra i el sotabosc dels boscos boreals Arbustos nans nabius i gerderes i un dens estrat de molses i líquens són trets comuns prou significatius Els líquens Juntament amb els briòfits, els líquens són components indefectibles dels paisatges de la tundra Els líquens de la tundra mostren una sorprenent diversitat d’espècies, sobretot si es pensa en les severes condicions climàtiques en què s’han de desenvolupar A la tundra de la península de…

Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…

El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics, sotmesos al…

El truc de l’esclerofillisme Cada combinació de factors ambientals pot ser afrontada amb diferents estratègies, però una d’elles sol ser l’òptima i normalment acaba dominant En el cas dels vegetals, els factors climàtics condicionen l’estructura i la durada de les fulles, caràcters bàsics de resposta en front de la distribució de temperatures i precipitacions al llarg de l’any En ambients en què les temperatures no són limitadores en cap moment i en què l’aigua abunda sempre, els vegetals són perennifolis i tenen fulles relativament grans i poc endurides, anomenades malacofilles Aquest tipus…

L’ample ventall de les coníferes Els boscos característics de les selves temperades són les laurisilves, selves formades majoritàriament per arbres perennifolis, de fulla verda brillant i coriàcia semblant a la fulla dels arbres de les selves tropicals, però també hi ha selves formades majoritàriament per coníferes, i selves mixtes d’espècies perennifòlies, caducifòlies i coníferes Les coníferes, en efecte, són abundants a les selves temperades, a diferència del que passa a les selves tropicals En tot cas, totes les selves temperades comparteixen un origen comú remot, arctoterciari, que…

L’espai dels boscos caducifolis El bioma de les boscanes decídues no comprèn pas totes les terres temperades potser no és tan fragmentat com altres biomes, però tanmateix queda dividit, a grans trets, en tres extenses bandes, una a cada un dels continents de l’hemisferi boreal, més una cadena de localitzacions al llarg dels Andes meridionals, des del centre de Xile fins al SE de la Terra del Foc Latitudinalment, a l’hemisferi boreal, els seus límits septentrionals són fixats per unes condicions climàtiques més severes, amb una estació freda massa llarga per als planifolis, i al S per àrees de…

Al ritme de les pluges Les sabanes estan àmpliament distribuïdes en un context geogràfic molt extens, caracteritzat per variacions climàtiques considerables Tal com s’ha assenyalat, de tots els factors que dominen l’ecologia de les sabanes, el primordial és probablement la sequera estacional, que limita el creixement de les plantes i no permet el desenvolupament d’un cobricel dens de capçades Els models climàtics Tanmateix, es donen models climàtics associats a aquests ecosistemes, com ara temperatures elevades tot l’any i una precipitació anual concentrada principalment en una estació,…

Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…