Resultats de la cerca

Situació Estampa clàssica de l’encimbellada fortalesa amb el poble d’Orcau als seus peus ECSA - JA Adell Vista de conjunt de les importants ruïnes, en què destaquen les bestorres que defensaven els seus angles ECSA - JA Adell Castell encara força ben conservat situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Orcau Juntament amb d’altres, com el de Llordà o el d’Abella, controlava tota la conca Dellà Mapa 33-12290 Situació 31TCG335704 Cal travessar el poble d’Orcau, que encara té molts elements del seu passat medieval, i sortir per la part superior, des d’on surt un corriol que, fent ziga-zagues,…

L’església de Sant Martí actualment anomenada Sant Erasme és situada a la dreta de la riera de Pertegàs, al nord de la vila de Sant Celoni, en el passeig dit de la Rectoria Vella El nom de Pertegàs apareix en diferents documents dels segles X i XI amb les següents terminacions Pertigatio, Perticacio, Petegacio , però és al final del segle XI que ja apareix l’acabament propi de la llengua catalana, Pertegaç , que ha donat lloc a Pertegàs La parròquia de Sant Martí de Pertegàs era construïda en terrenys alodials fora de la primitiva població de Sant Celoni, que feia més de dos segles que ja…

“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…

En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis Mentre que en el passat els casaments havien aportat sobretot aliances i xarxes de clientela, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne L’abast d’aquesta política fou enorme les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores Escriptura de donació per la qual Bernat III de Besalú cedeix el seu comtat…

Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…

Situació Vista aèria de l’església de Santa Maria de Palau-solità i petit nucli de l’antiga sagrera TAVISA-J Todó Palau-solità és un dels dos termes parroquials que formen l’actual municipi de Palau-solità i Plegamans És situat a la vora dreta de la riera de Caldes, a 131 m d’altitud Té un petit nucli de població, conegut popularment per la Sagrera, on hi ha l’església de Santa Maria El seu aspecte és acurat tant a l’exterior com a l’interior, on destaca un retaule gòtic i un frontal de ceràmica del segle XVII La porta dóna a llevant, on hi ha la rectoria i la plaça de Santa Maria Mapa L37-…

Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana , és esmentat en la documentació des del 989 l’església de Sant Cebrià ho és el 1018 L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià Aquesta església va ser reemplaçada per l’actual, un edifici…

Situació Vista de l’interior de la nau amb aparell i restes d’encanyissat a la volta, datables del segle XIII M C Cantarell-M D Filgueira L’església de Sant Julià del Fou es troba en un vessant planer i visible des de molts llocs de la rodalia A l’entorn, hi ha un conjunt de cases que formen un petit veïnat, amb la casa rectoral del segle XVI i el cementiri Mapa 137-15393 Situació 31TDG486125 Per anar-hi cal agafar la carretera que va a Llinars del Vallès, en la qual, a 2 km de Cardedeu, hi ha a mà esquerra l’accés de la urbanització de Sant Julià del Fou La clau la tenen a la masia de Can…

Situació Vista de la nau central de l’església, amb els grans arcs de comunicació amb les naus laterals ECSA - E Pablo Vista de l’església des del costat sud-oest F Baltà L’església és al núm 203 del carrer de Santa Eulàlia, antiga carretera reial, darrere el nou edifici parroquial Mapa 36-16420 Situació 31TDF264799 Història El lloc de Provençana és documentat el 908, en la venda d’una casa i terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré L’església de Santa Eulàlia de Provençana és esmentada com a parròquia el 1045, bé que ho devia ser des del seu origen El 1076 és documentada l’obra de l’…

El 22 de juliol de l’any 1692, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Josep de Terrè i de Granollacs, cavaller de Barcelona diputat reial Esteve Serra i Vileta, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Burgués, canonge de Girona oïdor militar Pau d’Aquiles, donzell de Barcelona oïdor reial Narcís Bofill, ciutadà de Girona Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des del 1688 fins a la seva mort, el 1713 Era…