Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona REFERENT LITERARI El drama homònim 1911 d’Àngel Guimerà GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Alexia, Ricard Puga Rolando, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 18111916 sessió de prova 13121916, Madrid, 23021917 Sinopsi La reina Alexia passeja a cavall i quan l’animal es desboca, Rolando –el cap del partit republicà– la salva Malgrat les diferències que els separen simpatitzen i la reina es rebella contra les propostes del gran duc, el seu tutor i cap del…

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i responsable del…

Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…

Alambí, sd MCSVR / RM L’aiguardent esdevingué una de les primeres fonts de riquesa a la Catalunya del segle XVIII La seva producció augmentà ràpidament gràcies al major consum de begudes alcohòliques entre els catalans, sobretot de licors, però bàsicament per la demanda colonial i també nord-europea, incrementada pel consum creixent dels exèrcits i les armades D’altres raons de tipus pràctic afavoriren aquesta producció en primer lloc, la baixa qualitat de bona part dels vins catalans els feia poc competitius en el comerç atlàntic en segon lloc, l’elaboració de l’aiguardent permetia superar…

El 22 de juliol de l’any 1548, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Perot d’Alentorn, de Cervera diputat reial Lluís Dusai i de Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sibil, diaca canonge de Barcelona diputat reial Joan Ferrer de Busquets, donzell de Tarragona diputat reial Guerau Sobirà, doctor en lleis El diputat eclesiàstic del trienni, Miquel d’Omsi de Sentmenat, fou canonge i sagristà d’Elna i abat de Santa Maria d’Arles des del 1564, i assistí…

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…

Hom la sol dividir en tres etapes La primera, anomenada època colonial, va des de la descoberta fins a la primera meitat del s XIX i les obres que s’hi inclouen tenen un caràcter essencialment castellà, encara que hi ha senyals aborígens en obres d’historiadors indígenes, com ara la Historia chichimeca de Fernando de Alva Ixtilxóchitil 1568-1648, escriptor d’estirp reial hom hi inclou també la producció, més aviat castellana, que parla de la descoberta i conquesta de Mèxic, des d’Hernán Cortés a Bartolomé de Las Casas En aquesta època, Mèxic donà escriptors prou valuosos com ara Juan Ruiz de…

Pere Alier i Vidal La Ilustració Catalana , 1911 Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’installaren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das Cerdanya Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família A la tercera generació hi ha un Francesc Alier, possiblement un cabaler, que deixà la casa del pare i es dedicà al comerç de merceria i de teixits Primer a la mateixa Cerdanya i…

Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…

Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia…