Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Julio Muñoz Ramonet
Economia
Magnat.
De família humil, la seva mare era neboda del propietari dels populars magatzems El Barato del barri de Sant Antoni de Barcelona Amb el seu germà Álvaro forjà estretes vinculacions amb les autoritats franquistes com a delator després de la Guerra Civil Espanyola, gràcies a les quals acumulà una enorme fortuna amb l’estraperlo del cotó i l’adquisició d’importants empreses tèxtils a preus molt baixos, entre d’altres, la colònia Batlló i la Central Cotonera Casat amb Carme Villalonga, filla del financer Ignasi Villalonga , adquirí també els magatzems El Águila i El Siglo i la Companyia…
Indonèsia 2009
Estat
Els comicis legislatius i presidencials van protagonitzar la vida política d'Indonèsia l'any 2009 La campanya electoral per les eleccions a la cambra de representants i el Consell Regional de Representats va començar al març i els comicis van tenir lloc el 9 d'abril La Comissió Electoral General va atorgar la victòria al Partit Democràtic del president Susilo Bambang, que va obtenir el 26% dels escons El seu triomf va ser interpretat pels analistes com el suport dels electors a la política de secularització portada a terme des del 2004 pel Partit Democràtic i un càstig als elevats índexs de…
Pilar Rahola i Martínez

Pilar Rahola i Martínez
Literatura
Escriptora, periodista i política.
Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País , El Periódico de Catalunya i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…
,
El creixement urbà i la política
Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…
Majestat Batlló
Art romànic
Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són…
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de…
Sant Andreu d’Angostrina (Angostrina i Vilanova de les Escaldes)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església vista des del sector nord-est ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al capdamunt del poble d’Angostrina Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 6 N - Long 1° 57’ 37” E Angostrina és a uns 7 km de la Guingueta d’Ix Bourg-Madame, al NE S’hi arriba per la carretera D-618 És recomanable deixar el cotxe a la carretera, a la vora de l’ajuntament de la localitat, i pujar a l’església a peu LICS-JCR-ERR Història El primer esment de la parròquia d’Angostrina es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document que…
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
L'hàbitat urbà. Variacions internes de l'espai social
La densitat electoral Densitat de població segons el cens electoral de 1934 Homes i dones de més de 21 anys d’edat 1013891 habitants i 585425 electors 57,7% de la població municipal Les subdivisions dels districtes durant el primer terç del segle XX es van fer amb un criteri d’homogeneïtat quantitativa, que fins l’any 1913 distribuïa la població en grups de 400 electors barons, sostre que s’havia elevat a 500 el 1930 i a 600 homes i dones l’any 1932 Sempre eren electors reunits per la proximitat del seu domicili Cadascuna d’aquestes agrupacions territorials s’anomenava secció electoral i la…
Sindicat de banquers de Barcelona SA
La constitució L’Associació de Banquers de Barcelona era conscient que la seva raó de ser era la defensa dels interessos collectius dels banquers que la integraven Un cop constituïda, però, els seus membres s’adonaren que una associació no mercantil, que no feia altra cosa que discutir de forma conjunta els temes que els afectaven, tenia poca consistència El millor ciment per a consolidar una associació era una activitat econòmica que aplegués els associats Junts podien atendre operacions que no eren a l’abast dels socis individuals La solució va arribar el 1909 quan Fills de F Mas Sardà,…