Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Sant Martí de l’Armentera
Art romànic
Situació La vila de l’Armentera es troba a la plana alluvial de l’Alt Empordà, a mà dreta del curs baix del riu Fluvià i a uns 3 km del mar, en un espai que es caracteritza pels fèrtils terrenys de conreu i pels aiguamolls L’església parroquial de Sant Martí és ben destacada dins el nucli urbà de la vila Mapa 258M781 Situació 31TEG063691 Per l’Armentera passa la carretera local de Viladamat a Castelló d’Empúries i hi arriba també la local de Ventalló a l’Armentera Història El lloc de l’Armentera i la seva església de Sant Martí eren una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, la qual…
Castell de Claret (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Un pany de mur del castell, única romanalla que ens ha pervingut de l’antiga construcció alt-medieval F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell coronen un serral que senyoreja el poble, avui pràcticament abandonat, de Claret de Cavallers, petit nucli estès a la capçalera de la riera de Coaner i situat a la banda ponentina del terme Als peus del castell encara es manté dreta l’església de Sant Pere Long 1°38’54” - Lat 41°49’15” De la carretera de Manresa a Solsona arrenca, a mà esquerra, una altra carretera que, passant per la Colònia Valls, mena a Salo Poc després del…
El regne capenc: geranis i gazànies
L’any 1772, a bord del vaixell “Resolution”, comandat pel famós capità Cook, arribà a Ciutat del Cap, enviat pel Royal Botanical Garden de Kew, el jardiner Francis Masson La seva missió era recollectar plantes sud-africanes que poguessin tenir interès en jardineria Tornà a Europa amb diverses espècies, entre les quals 15 del gènere Pelargonium l’era dels geranis, potser el gènere de plantes ornamentals més mundialment difós, acabava de començar Moltes de les espècies comunament emprades en jardineria tenen, com els geranis, un origen sud-africà Masson fou el primer a explotar sistemàticament…
Sant Esteve de Vila-sacra
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera el fons Tal com és apreciable, l’edifici, ja tardà, és mancat d’absis destacat La volta és apuntada F Tur És l’església parroquial del municipi de Vila-sacra, situat a la plana alluvial empordanesa, a poca distància de la riba dreta del Manol La vila, equidistant uns 5 km de Castelló a llevant i de Figueres a ponent, té un nucli antic agrupat entorn de l’església i el castell, i que forma continuïtat amb el barri més modern de la carretera, a migdia Mapa 258M781 Situació 31TEG013796 Per arribar-hi cal seguir, des de Figueres, la…
Araucària
“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…
Sant Esteve de Perabella (Gerri de la Sal)
Art romànic
Les escasses referències documentals que posseïm d’aquest monestir i del proper de Sant Esteve de Servàs no permeten establir les vicissituds de la seva curta història, ni resoldre temes, que només es plantegen aquí a tall d’hipòtesi com ja feu Ramon d’Abadal, que afecten el seu desenvolupament i la seva mateixa existència com a dues cases diferenciades, que no resta clar almenys en els seus primers temps La primera referència documental coneguda data probablement de l’any 833, i és una donació que fa el prevere Solmó a uns anomenats germans seus i companys en obediència, els clergues Daniel…
Castell de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell, amb el que resta de la torre F Tur El castell de Molins es troba en un planell una mica enlairat i a poca distància de la riba dreta de la Muga A l’altre costat d’aquest riu hi ha els llocs de Molins i Pont de Molins, els dos agrupaments de població del terme municipal Mapa 258M781 Situació 31TDG938888 Per arribar-hi cal agafar un camí a Pont de Molins que s’inicia a tocar del pont vell, just al costat del cap de pont de la dreta del riu És un camí de terra que cal seguir en direcció a ponent, aproximadament uns 500 m fins a trobar les…
bagàs
Alimentació
  Química
Romanalla obtinguda durant certs processos d’elaboració d’aliments, com les matèries insolubles separades per filtració durant la fermentació de most (vi, cervesa), els residus d’extracció de la canya de sucre, els residus del premsat de taronges després d’extreure’n l’oli essencial, els residus d’olives i llavors oleaginoses després d’haver-ne separat l’oli per pressió, etc.
És emprat generalment en la fabricació de pinso com a combustible, etc
Sant Vicenç de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…
El Palau Episcopal (Girona)
Art romànic
Situació Edifici refet en època gòtica tardana, però que conserva una galeria romànica en el sector esquerre on es troba també l’antiga capella de Sant Salvador E Casas El conjunt del Palau Episcopal de Girona o Sant Salvador és situat al costat sud de la catedral, i recentment ha estat rehabilitat com a museu d’art Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 JAA Història A la fi del segle X ja hi havia prop de la seu una amplam domum utilitzada com a residència, primer pel comte i després pel bisbe Una escriptura de l’any 994 ens parla del comte Borrell, qui s’havia reservat el palau com a…