Resultats de la cerca

Gairebé tot el globus ocular es localitza a l’interior de la cavitat orbitària, envoltat de teixit gras que li proporciona protecció i esmorteïment La part anterior de l’ull sobresurt de l’òrbita, bé que no es troba permanentment en contacte directe amb l’exterior per la protecció dels anomenats annexos del globus ocular les parpelles, la conjuntiva i l’aparell lacrimal Les parpelles La superfície de l’ull exposada a l’exterior, la còrnia i una part de l’escleròtica són protegides per una mena de vels, la parpella inferior i la parpella supe rior Quan les parpelles estan closes cobreixen…

La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m 2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti L’epidermis i…

La pell actua com a barrera protectora que impedeix el pas de gèrmens i de substàncies químiques La funció de barrera és duta a terme en la capa de secrecions que cobreix la superfície cutània i en els diversos estrats de la pell La superfície de l’epidermis és coberta per l’anomenat mantell àcido-gras , constituït per les secrecions provinents de les glàndules sebàcies i sudorípares, i per les restes cellulars despreses de la capa còrnia de l'epidermis El mantell àcido-gras impedeix el pas de l'aigua, perquè aquest líquid no es dissol en els greixos i, per tant, no el pot travessar D'altra…

La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell gruixuts,…

Característica dels pelecaniformes és la presència d’una membrana interdigital que uneix tots quatre dits, i que es pot observar en aquest exemplar jove de mascarell Sula bassana , ocell marí de la família dels súlids, cabussador i molt bon pescador, com suggereix la morfologia del seu bec Jordi Muntaner Els pelecaniformes Pelecaniformes són ocells pescadors —d’aigua dolça o salada, segons les espècies— de mida grossa, molt nedadors, cabussadors i excellents voladors malgrat el seu pes Anatòmicament, es defineixen per ésser l’únic ordre que presenta els quatre dits units per una membrana…

És més freqüent en les persones d’edat i en les alcohòliques

En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…

El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la classificació de les…

L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…