Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
L’Església i el món associatiu a Mallorca
P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat mallorquina i…
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…
bisbat de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
Les haggadot catalanes
Art gòtic
La història dels jueus catalans, brillant i tràgica, es pot apreciar a través de l’estudi dels seus llibres Com a traductors de l’àrab i l’hebreu, exerciren un paper essencial en la transmissió, a l’Europa llatina, de les ciències cultivades als països musulmans i tingueren un paper molt notable en la producció de llibres, especialment com a enquadernadors, proveïdors de paper i llibreters Gràcies a la seva gran cultura, acumularen biblioteques personals de gran importància, com ara la del metge Lleó Grec, de Mallorca Jafudà Mosconi, †1377, biblioteca pretesa per Pere III Rubió i Lluch, 1908-…
Guerau Gener
Art gòtic
Santa Isabel cuidant malalts acompanyada de les seves serventes, al retaule de Sant Bartopmeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona, obra de Guerau Gener Bartomeua Bou, vídua del noble Francesc de Santcliment, encarregà aquest retaule a Guerau Gener el 1400 Inicialment es va collocar en una capella del claustre de la catedral i més tard es traslladà a una altra de l’interior Segons la Llegenda àuria , Isabel d’Hongria, casada amb Lluís IV, landgravi de Turíngia, era molt caritativa i fundà un hospital de pobres i malalts, que cada dia visitava dues vegades, escena que recull…
La indumentària civil
Art gòtic
El segle XIII la influència oriental Vinyeta d’una còpia del Decret de Gracià mitjan segle XIV consell papal, amb els representants del poder eclesiàstic a un costat i els representants del poder secular a l’altre, encapçalats per l’emperador ©British Library, ms Add 15274 i 15275, foli 3 Durant la tretzena centúria, la influència del luxe oriental arribà als estaments de poder d’arreu d’Europa, ja sigui per la via de les croades, o bé, a la península Ibèrica, per l’avenç de la reconquesta sobre l’Àndalus En la Corona d’Aragó, aquest període acabà amb la conquesta de València i Mallorca És…
La repoblació del territori del Solsonès
Art romànic
La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…
Els balls parlats
El ball de Serrallonga havia estat ben present a la Catalunya Vella A Pardines, aquest ball parlat incorporava també l’històric bandoler, el Fadrí de Sau La imatge data del 1921 Arxiu Històric Comarcal de Ripoll Ball parlat es la denominació que rep en algunes comarques de Catalunya una forma de teatre popular de carrer que es representa a les places o en el transcurs de les processons, formant part dels seguicis festius que caracteritzen les celebracions solemnes o les festes majors de les poblacions d’aquestes comarques Els balls parlats han tingut, tradicionalment, una àrea d’expansió…
Les pautes dels comportaments
En els comportaments i la manera de viure de cada dia hi ha característiques locals, trets individuals i elements integradors, per la qual cosa no és possible generalitzar-los ni, tampoc, particularitzar-los excessivament La vida dels ciutadans no era, ni és, com la dels camperols, ni la d’aquests com la dels pastors o la dels mariners la vida dels grups dominants no era, ni és, com la del poble menut, ni la dels homes com la de les dones també hi havia les minories que vivien segons els seus propis costums Tanmateix, durant aquests segles baix-medievals, es va anar formant una cultura…