Resultats de la cerca

Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions Da nuces pueris 1960, Menja’t…

Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al llarg de dues…

Situació Ermita situada enmig d’uns prats, que ha sofert algunes modificacions, però que conserva l’absis genuïnament romànic Arxiu Gavín L’ermita de Santa Llúcia és situada enmig d’uns prats als quals s’arriba per un corriol que surt 400 m abans d’arribar al poble de Paüls El recorregut per accedir-hi a través del corriol es fa en uns 10 minuts ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG337963 Història No es coneixen referències documentals sobre aquesta ermita, malgrat que els seus vestigis arquitectònics evidencien el seu origen alt-medieval MLIC Església Aquesta esglesiola, que avui ja es troba en…

Situació Vista d’aquesta fortalesa, bastida sobre una roca a la part alta del poble de Castellar ECSA - A Villaró Aquesta fortalesa és al vessant sud de la vall de Tost, en una roca penjada sobre el torrent, a la part alta del poble de Castellar Mapa 34-11253 Situació 31TCG665813 Si per a anar a Tost calia prendre des de la C-1313, a l’altura dels Hostalets de Tost, la pista nord, la que mena a Castellar surt del mateix indret, però en direcció sud, passat el pont Les restes del castell es troben al cap del poble, voltant la roca Història Tot i que pertany al mateix sistema defensiu que els…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…

La mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus viu a tota mena de boscos, principalment de terra baixa, on se la veu volant d’un arbre a l’altre, sempre en estols compactes dels quals sorprèn la rapidesa de moviments Té, com la resta de mallerengues, una manera característica de moure’s per les branquetes, voltant-les insistentment i gairebé contínuament Aquesta mallerenga, però, no es confon amb cap altra per l’aspecte que li dona la cua, molt més llarga que el cos Ramon Torres Als Països Catalans la mallerenga cuallarga és sedentària i nidificadora comuna falta a les zones costaneres de l’…

Àrea de nidificació del trist Cisticola juncidis als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans el trist és un ocell sedentari i comú que nia a la Catalunya Nord, la resta del Principat, el País Valencià i les Balears No s’ha trobat criant a Andorra, tot i que recentment ha colonitzat la Cerdanya, ni tampoc a Formentera El trist comença a niar al final de març i continua fins tan tard com l’agost, car pot fer dues, i potser tres postes anuals Aquest ocell és comú a les zones baixes obertes i planes, viu tant als conreus de secà com als de regadiu, horts, erms, fenassars…

El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd…

El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…