Resultats de la cerca

Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són cinquanta-un, cinquanta-una , 51 cinquanta-dos, cinquanta-dues , 52 cinquanta-tres , 53 cinquanta-quatre , 54 cinquanta-cinc , 55 cinquanta-sis , 56 cinquanta-set , 57 cinquanta-vuit , 58 cinquanta-nou , 59 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres , etc

Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són quaranta-un, quaranta-una, 41 quaranta-dos, quaranta-dues , 42 quaranta-tres , 43 quaranta-quatre , 44 quaranta-cinc, 45 quaranta-sis , 46 quaranta-set , 47 quaranta-vuit , 48 quaranta-nou , 49 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc El quilòmetre quaranta-u

Els numerals cardinals compresos entre el vuitanta i el noranta són vuitanta-un, vuitanta-una, 81 vuitanta-dos, vuitanta-dues , 82 vuitanta-tres , 83 vuitanta-quatre , 84 vuitanta-cinc , 85 vuitanta-sis , 86 vuitanta-set , 87 vuitanta-vuit , 88 vuitanta-nou , 89 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres , etc

Els pronoms representen diverses característiques constitueixen una sèrie de sistemes morfològics tancats la majoria prenen morfemes de gènere i nombre, com els noms, i alguns són del gènere neutre en alguns usos poden neutralitzar l’oposició de gènere en singular en el discurs poden funcionar indistintament com els substantius, adjectius substantivats, adjectius o adverbis semànticament, no tenen significat ple, si no és relacionat amb el context Segons el mode de significació, els pronoms es poden agrupar en indicadors del camp referencial personal, possessiu, demostratiu,…

El plural dels mots acabats en -ig , -sc , -st i -xt Fem amb -s els noms i adjectius acabats en -ig , tot i que admetem la variant -os per a les obres literàries i els llibres de text bombardeigs / bombardejos, lleigs / lletjos Però khmers rojos Optem pel plural amb la terminació -os en els noms i adjectius acabats en -sc , -st i -xt cascos, manifestos, contextos bascos, justos, mixtos El plural de noms propis, manlleus i noms compostos Evitem la flexió del plural en noms propis Podem adaptar-los a noms comuns, en minúscula inicial, si no són topònims dos exemplars de la Bíblia, dues teles…

El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència una percepció, un sentiment, etc mai no és donat de nou idènticament car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars com els del temps de somni i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència substantius , que es…

És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…

Aquesta nova funció subordinada pot ésser indicada per la posició del nou element respecte a la unitat conjunta o mitjançant alguna partícula de lligam una casa / una casa gran, la pista / la pista de patinatge, escriu / escriu molt malament, treballa / treballa sense ganes Una modalitat de subordinació es dóna en l’oració composta, quan l’anomenada oració o proposició principal —que equival estructuralment a una oració simple— té per expansió, com un dels seus elements integrants, una altra oració o proposició, anomenada subordinada, que en depèn lògicament i gramaticalment Així, atès que l…

La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments…

Des de sempre, una de les accepcions més destacades -més, fins i tot, que la de banya- ha estat precisament la de botzina o instrument fet amb una banya o en forma de banya Associat originalment a la caça, s’anà aplicant progressivament al terreny dels instruments musicals En deriven els substantius cornamusa, corneta i cornetí, tots ells noms d’instruments, i el verb cornar ‘tocar el corn’ Associat a altres paraules serveix també per a anomenar instruments de la família del vent-fusta corno di bassetto i corn anglès La confusió entre trompa i corn és comprensible si es té en…