Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Paul Fridolin Kehr
Historiografia catalana
Historiador i paleògraf alemany.
Fou director de l’Institut Prussià d’Història a Roma 1903, màxim responsable de l’Institut Emperador Guillem per a la Història d’Alemanya i dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29, i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Al final del s XIX li fou encarregada una nova edició dels documents papals anteriors al 1198 que havia de substituir la que n’havia fet Philipp Jaffé a les Regesta Pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum1198 iniciada el 1851 i que en 1885-88 havia estat objecte d’una segona edició millorada En aquesta empresa, Kehr comptà amb el suport…
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…
Revolución Cristera
Història
Alçament reaccionari contra el president mexicà Plutarco Elías Calles i el seu successor Portes Gil (1926-29), dirigit pels grups catòlics d’extrema dreta que s’oposaven a les mesures de reforma que tendien a minvar els privilegis de l’Església catòlica.
Els darrers brots de la revolta no foren vençuts fins el 1939
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
Giuseppe Verdi
Giuseppe Verdi
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el cèlebre…
Els pobles europeus
De l’Europa occidental va sorgir el model polític de l’Estat nació que amb el pas del temps s’anà imposant a la resta del món Aquest model, però, entrà sovint en contradicció amb el que més recentment s’ha anomenat l’Europa dels pobles o de les nacions, que respon a l’aspiració de sobirania de certes nacions sense Estat El romanticisme cercà en la història i la geografia elements que definissin el caràcter dels pobles vinculats, per un passat i un destí comuns, a un projecte o una idea d’Estat, en general identificats amb els interessos concrets de la burgesia emergent La historiografia…
senyoria de Montpeller

Els senyors de Montpeller
© Fototeca
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat de Montpeller.
Segons una tradició, potser llegendària, té el seu origen en la donació feta a mitjan segle X, a l’església de Magalona i en la persona del seu bisbe Ricuí, per part de dues germanes de Fulcrand, bisbe de Lodeva, de Montpeller i Montpelleret, respectivament, que havien heretat de llur mare, filla del comte de Melgor Ricuí donà Montpeller en feu a un senyor del país anomenat Guillem alguns el coneixen per Guiu I de Montpeller vers el 975 Onze anys després aquest rebé en feu de Bernat II de Melgor un domini considerable al voltant de Montpeller Un successor seu, Guillem V de Montpeller mort el…
La Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs metàllics” de l’empresa La primera…
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
El pensament social de Prat de la Riba
Enterrament de E Prat de la Riba, “Ilustració Catalana”, 1917 AC / GS El polític catalanista Enric Prat de la Riba, tot i que no fou un doctrinari social innovador, va elaborar un pensament social amb uns trets força específics que reflectien el caràcter integrador del seu projecte nacionalista Atès que Prat de la Riba entenia Catalunya com una “entitat natural”, estava fortament preocupat per tot allò que podia trencar la seva homogeneïtat i harmonia i, molt especialment, per l’acusada conflictivitat social Fou conscient de les grans tensions provocades pel desenvolupament econòmic a…