Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
tecnologia de processador vectorial
Electrònica i informàtica
Tecnologia emprada per alguns supercomputadors que permet processar diverses operacions aritmètiques en paral·lel.
Ideada per Seymour Cray 1925 – 1996 l’any 1972, treballa amb vectors compostos en lloc de fer-ho amb nombres escalars simples
base d’un espai vectorial
Matemàtiques
Conjunt de vectors linealment independents que generen l’espai vectorial mitjançant combinacions lineals, és a dir, tals que qualsevol vector v de l’espai pot ésser expressat d’una manera unívoca com a combinació lineal dels vectors de la base:
Les coordenades a 1 ,, a n de v en la base e 1 ,, e n són úniques Tot espai vectorial té una base és una conseqüència de l’axioma de Zermelo Si l’espai E té una base formada per un nombre finit d’elements base finita l’espai és de dimensió finita aleshores totes les bases tenen el mateix nombre d’elements, nombre que s’anomena la dimensió de l’espai , dim E Un espai vectorial de dimensió finita té infinites bases Dues bases de E , B = e 1 ,, e n i B’ = e’ 1 ,, e’ n es relacionen mitjançant una matriu de canvi de base essent és a dir, les matrius A i B són…
producte vectorial de dos vectors
Matemàtiques
Operació definida entre dos vectors.
Donats dos vectors, a i b , vector a ∧ b el mòdul del qual és | a ∧ b | = | a | | b | sin a , b , on sin a , b és el sinus de l’angle que determinen les direccions de a b , i la direcció del qual és perpendicular al pla determinat per a i b , i el sentit del qual és tal que el tríedre a , b , a ∧ b sigui dextrogir és a dir, que el sentit de a ∧ b és igual al sentit d’avanç d’un llevataps que, aplicat en el punt de concurrència de a i b , anés del primer cap al segon
flux d’un camp vectorial a través d’una superfície
Matemàtiques
Donat un camp vectorial A i una superfície orientable S, integral de superfície de A sobre S
.
El flux elemental de A a través d’un element de superfície dS és el producte escalar d ϕ= A d S , on d S és el vector normal a dS i de mòdul dS El flux total de A a través de la superfície S és, doncs, Φ=∫∫ s A d S Si S és una superfície tancada que determina un volum V , la fórmula de Gauss o d’Ostrogadskij afirma que Φ = ∫∫ s A d S = ∫∫∫∂ x A x + ∂ y A y + ∂ z A z dV , on A x , A y i A z són les components del camp A
espai de Banach
Matemàtiques
Espai vectorial normat complet.
És, doncs, un espai vectorial on hi ha definida una norma espai normat per a la qual tota successió de Cauchy convergeix
vector

Vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n…
funció escalar
Matemàtiques
Funció definida en un espai vectorial que pren els valors sobre ℝ.
És, doncs, una funció numèrica sobre un espai vectorial
àlgebra tensorial
Matemàtiques
És, dins de l’àlgebra abstracta, una construcció d’una àlgebra associativa T(E) partint d’un espai vectorial V.
Sigui E un espai vectorial sobre un cos commutatiu K , per a cada parella p , q de nombres naturals, existeix una aplicació bilineal única T pq de T p E X T q E en T p+q E tal que, per a tot element x 1 ,, x p d’ E p i tot element x p+1 ,, x p+q d’ E q , T pq x 1 OOOoooOOO x p , x p+1 OOOoooOOO x p + q = x 1 OOOoooOOO x p+q , on T n E és la potència tensorial n -èsima d E Les aplicacions bilineals T pq defineixen sobre l’espai vectorial una estructura de K -àlgebra graduada És l’àlgebra tensorial de l’espai vectorial E i és designat T E
teorema d’Apol·loni

Formulació vectorial del teorema d’Apol·loni
Matemàtiques
Teorema de geomètria mètrica segons el qual en tot triangle la suma dels quadrats de dos costats és igual al doble de la suma del quadrat de la meitat del tercer costat més el quadrat de la mitjana corresponent a aquest darrer costat.
En la seva formulació actual, amb vectors i normes, aquest teorema s’anomena també llei del parallelogram i estableix que la suma dels quadrats de les dues diagonals del parallelogram és igual a la suma dels quadrats dels quatre costats
base dual
Matemàtiques
Base definida en un espai vectorial E de dimensió finita.
Si e 1 , e n és una base de E , aleshores el conjunt de formes lineals f i E→K, amb imatges sobre el cos K de l’espai vectorial, definits per f i e j =δ i j , essent δ i j =0 si i ≠ j , δ ij =1, forma una base de l’espai dual E *, i s’anomena la base dual de la inicial