Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
bra
Física
En la notació de Dirac de la mecànica quàntica, vector dual d’un ket
, introduït per a realitzar productes escalars de vectors.
S'aplica com a funcional lineal continu sobre els kets = , essent aquest darrer el producte escalar dels dos vectors |ψ> i |Φ>
autovector
Matemàtiques
En un endomorfisme d’un espai vectorial, qualsevol dels vectors no nuls sobre els quals l’endomorfisme actua com a homotècia.
Són vectors v no nuls tals que per a l’endomorfisme f satisfan la condició f v = λ v per a un cert nombre λ, dit autovalor o valor propi associat a v
producte mixt
Matemàtiques
Donats tres vectors, a, b i c, nombre (a, b, c) donat per (a, b, c) = a·(b ∧c), on el signe ∧indica el producte vectorial.
Geomètricament representa el volum del parallelepípede determinat pels vectors a, b i c
independència lineal
Matemàtiques
En un espai vectorial E sobre un cos C, relació entre un conjunt de vectors, v1, ..., vn, tals que qualsevol combinació lineal igualada a zero, a1v1+...+anvn =0, implica que tots els coeficients són nuls, ai =0, i=1,...,n.
Els vectors v 1 ,,v n són aleshores linealment independents Un conjunt de vectors linealment independents pot ésser ampliat per tal de formar una base d’un espai vectorial La propietat oposada a la independència lineal és la dependència lineal
dependència lineal
Matemàtiques
En un espai vectorial E sobre un cos C, relació entre un conjunt de vectors, v 1,..., v n, tals que existeixen nombres de C, a1,...,an, algun d’ells no nul, amb els quals se satisfà que a1 v 1+...+an v n=0
.
Els vectors v 1 ,, v n són aleshores linialment dependents A partir de l’anterior expressió hom pot expressar cada vector com a combinació lineal dels altres Si no existeix cap conjunt d’escalars a i que satisfacin l’anterior condició, hom diu que els vectors v i són linealment independents
varietat lineal
Matemàtiques
Subconjunt F del conjunt de punts E d’un espai afí (E, V) tal, que per a tot punt X de F hom pot trobar un punt P de F i m vectors linealment independents v1, ..., vm , de manera que X = P + t1 v1 + ... + tm vm , on t1, ..., tm són nombres reals.
Els vectors v 1 , , v m formen un sistema de vectors directors de F , i el nombre m fixa la dimensió de la varietat Les varietats lineals de dimensió 1 són les rectes , i les de dimensió 2, els plans En general, en un espai afí de dimensió n , una varietat lineal de dimensió n -1 és anomenada hiperplà
llei de les àrees
Llei de les àrees aplicada a l’òrbita d’un planeta: les àrees contingudes entre els punts AA’, BB’ i CC’ són iguals perquè es recorren en temps iguals. El radi vector escombra àrees iguals en temps iguals
© fototeca.cat
Física
Teorema referit al moviment d’un punt sotmès a un sistema de forces centrals, que demostra que les àrees descrites pels radis vectors r
©són proporcionals al temps emprat per a descriure-les.
En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la…
vector
Vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n…
moment d’un vector respecte a una recta
Física
Donats un vector i una recta, component segons la recta del moment del vector respecte a un punt qualsevol de la recta.
Pot ésser demostrat que aquesta component no depèn del punt de la recta escollit En el cas que el vector representi una força, hom parla del moment de la força respecte a la recta Si, en comptes d’un únic vector, hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte a la recta la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte a la recta
moment d’un vector respecte a un punt
Física
Donat un punt A i un vector v aplicat en un punt P, vector M igual al producte vectorial del vector AP pel vector v, és a dir, M = AP ∧ v
.
En el cas que el vector v representi una força, el vector M és anomenat moment de la força respecte al punt A Si en comptes d’un únic vector v hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte al punt A la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte al punt A En el cas particular que el sistema de forces sigui un parell de forces , el moment resultant és anomenat moment del parell El moment d’un parell té la propietat d’ésser el mateix, qualsevol que sigui el punt donat A