Resultats de la cerca

Situació i presentació L’actual terme municipal dela Torre de Cabdella, de 165,27 km 2 , es creà el 1970 amb l’annexió dels municipis de Mont-ros 25,6 km 2 i dela Pobleta de Bellveí 25 km 2 al terme tradicional dela Torre de Cabdella És situat a l’extrem septentrional del Pallars Jussà i comprèn la totalitat dela Vall Fosca la capçalera del Flamisell Limita al N i a l’E amb els municipis del…

L’escut dela vila a la clau de volta del presbiteri major de l’església parroquial v 1300-50 BS – GSerra Cervera, capital dela Segarra, en ple altiplà central de Catalunya, va néixer durant el segle XI en una zona elevada que dominava la vall de l’Ondara, per on passava el camí que comunicava Barcelona amb les terres de Lleida i amb l’interior peninsular Des del 1026 hom té constància d’un poblament estable al turó de Montserè, al mateix…

Situació Minses restes del que fou un notable castell en època medieval ECSA - V Roca Situat en un turó, al marge esquerre delaRibera Salada, hi ha Altés A la part més alta del poble, a la rectoria, trobem uns panys de paret que donen testimoni del seu castell Mapa 34-12291 Situació 31TCG610535 Per arribar a Altés cal sortir de Bassella per la carretera de Solsona A 2,5 km, a mà dreta, un trencall portarà a Altés, que és a 500 m MTV-VRM Història…

Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de València Vinculat al valencianisme i al republicanisme, collaborà a l’entitat València Nova 1906 i a les revistes El Cuento del Dumenche 1908 i El Cuento Valencià 1910  Fou propietari i redactor en cap d’ El Mercantil Valenciano , per la qual cosa exercí també de periodista Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta 1900, i la revista Portfolio de Valencia  1898, en collaboració amb el també popular Maximilià Thous Desterrat el 1929 per la dictadura de Primo…

La geografia Cap de comarca, Aiora Presenta una forma rectangular i massissa entre límits molt clars a l’W i al S, la ratlla amb Castella-la Manxa província d’Albacete, que no té cap accident geogràfic, i al N la divisòria amb la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol és la serra de Martés, que arriba a 1086 m d’alt i finalment, a l’E, el pas a la Canal de Navarrés és assenyalat pel gran massís del Caroig, del qual la Vall de Cofrents o d’Aiora ocupa tota la part occidental Hidrogràficament correspon a la conca del riu Cantaban o de La Hoz, amb els seus afluents en especial el…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del…

Situació Restes de la torre rectangular d’aquest castell, una de les defenses més notables de la vall de Sant Joan ECSA - A Villaró La fortalesa és a llevant del poble d’Ars, dalt d’un esperó rocós molt dret Mapa 34-10215 Situació 31TCH683007 De la Farga de Moles surt la carretera que porta a Civís, Asnurri i Ars Passat Sant Joan Fumat hi ha el trencall que mena a Ars, per una pista forestal en un relatiu bon estat Una vegada situats al poble, cal travessar el torrent que hi ha a llevant i seguir uns 200 m pel camí vell No és aconsellable de pujar al castell des del peu del turó i pel dret,…

Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S i SE, el Baix Camp i un extrem del Priorat al SW, les Garrigues…