Resultats de la cerca

Vida Passà els seus primers anys a Rimbau Cotlliure i estudià a la Facultat de Lletres de la Universitat de Montpeller Fou professor de castellà, història i filosofia a Narbona i Perpinyà, i també director d’un seminari pluridisciplinari sobre el cinema espanyol a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de Montpeller Al principi de la dècada del 1960, començà a collaborar a la revista "Positif", coordinant el monogràfic Cinéma espagnol núm 32, 1960, i el 1962 fundà a Perpinyà el cineclub Les Amis du Cinéma, en homenatge a Jean Vigo Fruit d’aquella activitat i de la dèria que…

De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir a la canònica…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…

Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria Sant Joan Baptista de la…

Aquesta fortalesa és situada dominant al nord el mas de les Abelles, al Puig Sec 380 m d’altitud, turó rocós en forma cònica Vigilava la via antiga de la qual hom discerneix alguns vestigis, venint de la vall del Ravener i del coll de Vallòria, que passava pel coll del Lladre i el vessant oest del Puig Sec, abans de baixar sobre les Abelles en direcció a l’actual mas Cornet i al coll de Banyuls, anomenat també coll de Espiïs , o Spils el 1085, 1121 i 1154 La fortalesa del Puig Sec comunicava ocularment amb la torre del puig de les Forques, que vigilava el coll pogium Spilio Un document de l…

Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo Et amplius…

Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…

Situació Costat nord-est d’aquesta església, amb l’absis, la part més genuïna de l’edificació romànica ECSA - E Carreras L’església de Santa Maria és situada al llogaret de Cosprons, a l’interior de la vall homònima, al sud de Portvendres i al peu del puig de Madaloc Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 7, 29” N - Long 3° 6’ 31, 2” E Per arribar-hi, cal agafar la carretera N-114 que mena a Cervera i, fets uns quants quilòmetres, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament a Cosprons, on hi ha l’església PP Història El poble de Cosprons és esmentat des del segle XII “ honor…

El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…

Garsa blava Cyanopica cyana La distribució mundial de la garsa blava és molt peculiar, ja que es troba a la península Ibèrica i a l’Extrem Orient Dins la península Ibèrica ocupa una bona part de la Meseta, Extremadura, el S de Portugal, l’Andalusia occidental i alguns sectors de les serralades bètiques, tot i que el seu límit oriental no és gaire conegut Als Països Catalans és actualment una espècie rara, amb solament 4 citacions entre el 1956 i el 1978, de les quals 3 són del territori ruscínic o regió de la tramuntana una parella la primavera de 1956 que intentà de criar a Cotlliure…