Resultats de la cerca

Durant l’exercici físic el funcionament de l’aparell respiratori experimenta una sèrie de modificacions destinades, en conjunt, a facilitar l’ingrés d’oxigen des de l’aire ambiental fins a la sang i la sortida de l’àcid carbònic, ja en forma de diòxid de carboni, en un sentit invers Aquestes modificacions, que comencen a tenir lloc al cap d’uns pocs segons d’iniciat qualsevol tipus de treball muscular, només es mantenen si s’activa el mecanisme aeròbic d’obtenció d’energia per part del teixit muscular D’altra banda, aquestes modificacions, que són desencadenades per diversos mecanismes de…

Menjar en excés és probablement el defecte de l’hàbit alimentari més generalitzat en les societats industrialitzades Les causes d’aquest excés d’alimentació són molt diverses Tanmateix, la més freqüent d’elles correspon al sol fet d’haver-se habituat a menjar molt, precisament per seguir els models alimentaris que imperen en la nostra societat Així, per exemple, moltes persones mengen massa perquè el seu organisme està acostumat a rebre quantitats excessives d’aliments i, per consegüent, senten de manera més freqüent i intensa d’allò que seria adient la sensació de fam D’aquesta…

Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els directes, els seccionals i…

Atesa la gran capacitat d’aquesta per a produir una descendència viable a partir de l’encreuament d’individus de gran dissemblança genètica, el concepte de races humanes només es justifica per l’existència de poblacions amb un grau elevat d’aïllament i, per tant, d’endogàmia Per aquest motiu, les grans possibilitats de contactes entre grups humans diversos que comporta la interdependència del món actual contribueix a esborrar com més va més les fronteres entre les races Un cop superat l’isolament geogràfic de les poblacions, la resistència a la hibridació només és possible per motius…

Situació Únic fragment que resta d’aquesta antiga construcció medieval M Anglada Les restes d’aquesta torre circular són a tocar de la riera de Tenes o de Castellcir pel marge esquerre i a la dreta del camí que condueix al castell de Castellcir, que és a 700 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDG308248 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar a Castellcir, però un cop passat el mas de l’Antoja cal deixar el cotxe en la primera bifurcació i anar a peu vers el nord fins que es divisa un llenç de mur a pocs metres MAB Història L’origen i la situació d’aquestes restes…

Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…

La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema…

Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils En la fotografia, destaquen els tallus grocs de Leproplaca xantholitha , una espècie relacionada amb les Caloplaca , que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima , una espècie calcícola, gairebé lobulada Javier Etayo Els líquens estèrils constitueixen un collectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual soredis, fragmentació…