Resultats de la cerca

El lloc de Santiga té uns orígens molt antics Hem de tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria l’Antiga Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la domus de Santiga és força més tardà L’any 1121 Arnau Geribert d’Antiga, en fer testament, va cedir a la seva esposa Guilla, entre d’altres llegats, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins el seu terme Arnau Geribert, doncs, era el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps Entre les signatures…

La primera notícia del terme del castell de Miralles de Copons és de l’any 1065 Quatre anys més tard, torna a aparèixer en l’acta de cessió per part dels esposos Ramon Guadall i Arsendis a la seu barcelonina de la dominicatura de Sant Pere Desvim El 1078 un tal Guadall Adroer i la seva muller Arsendis vengueren uns alous situats dins el terme del castell de Miralles El 1113 Ramon Teobald, en fer testament, llegà a la seva filla Adelaida els drets que ell tenia sobre el castell de Miralles, els quals tenia com una de les deixes testamentàries que li feu un tal Geribert Hug…

La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte ivdaicho ,…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, al lloc d’Hortoneda avui can Blanc, no passà de sufragània del lloc d’Hortoneda vinculada a la parroquial de Riner en un principi, passà més tard a la de Santa Susanna Encara que s’hagi afirmat, no fou mai parròquia L’església i el lloc apareixen documentats l’any 1062, quan Guillem donà a la seva muller Adelaida els alous que posseïa a Olius, Joval, Riner i Solsona, els quals afrontaven a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda“ in domum Sancti Petri de Ortoneda ” Amb aquesta dada i d’altres que ho confirmen, cal abandonar la…

Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…

Situació És situada en un pla prop del cementiri de la Palma, aïllada entre vinyes, a l’esquerra de la riera de la Palma, poc més d’un quilòmetre més amunt de l’aiguabarreig d’aquesta amb la riera de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF146846 Cal prendre la carretera de Corbera de Llobregat i, poc abans d’entrar a la Palma, acabada de travessar la riera, cal agafar el camí del cementiri, on s’ha de deixar el cotxe, i continuar a peu uns 700 m Història La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d’aquest…

Entre el 961 i el 988, el cartulari de Sant Miquel de Cuixà conté almenys onze escriptures de donació d’alous al territori de Torrelles villa Torrelias , Torrilis , o Turrilias Aquests alous consistien en masos, terres, horts, vinyes i salines, la possessió dels quals fou confirmada el 1011 per la butlla de Sergi IV L’església d’Elna era igualment beneficiària, el 963, d’una important donació de part de l’arxipreste Amalricel seu mas senyorial amb totes les seves dependències Sant Genís de Fontanes hi posseïa també un alou el 981 Quant a l’abadia empordanesa de…

Una de les primeres mencions documentals de Sant Sadurní, al terme de Gerb, figura en una escriptura de l’any 1082, per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Mir Arnau tot un seguit d’alous i altres béns immobles situats dins la demarcació castral de Gerb una d’aquestes donacions, en concret una almúnia situada a la riba del Segre, confrontava segons el document, “ de una part in alod de Sancti Saturnini ” Amb posterioritat, el mateix comte feia donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 1091 d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè l’abat…

El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa…

El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibilla usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén L’any 1185 Arnau de Castellbò donà Adraén a la seva muller A la…