Resultats de la cerca

Els signes més importants són intensa cianosi, dispnea i un buf holosistòlic fusiforme d’estenosi El tractament és quirúrgic

L’obtenció d’una pellícula cinematogràfica de les radiografies angiocardiocinematografia permet l’estudi detallat dels fenòmens circulatoris i facilita la diagnosi dels trastorns existents

Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…

A l’abdomen, l’esquerre acaba a la cara anterior de l’estómac i el dret a la posterior, i dóna branques al plexe solar i semilunar S'anastomitza amb els nervis espinal, glossofaringi, facial, hipoglòs, gran simpàtic i primers nervis raquidis

Definició L’ espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat La denominació que rep procedeix del mot espòndil , que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi , que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia Causes La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda Hom considera que hi ha…

En la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari s’utilitzen també sovint els exàmens radiològics que consisteixen bàsicament en la irradiació de la part del cos que es vol examinar amb radiacions Ròentgen, o raigs X, posant-hi al darrere una pellícula fotogràfica o una pantalla d’un material sensible a aquestes radiacions Com que els raigs X són absorbits en una proporció diferent pels teixits que travessen segons llur densitat, en la placa o la pantalla s’en registren amb diversa intensitat les radiacions que han travessat cada un dels teixits que formen la zona examinada En la diagnosi…

Definició La miocardiopatia hipertròfica constitueix una afecció del cor caracteritzada per un increment del gruix del múscul cardíac, o hipertròfia miocàrdica, que sovint és deguda a una alteració genètica hereditària Causes i tipus Hom parla de miocardiopatia hipertròfica idiopàtica, quan aquesta afecció és deguda a una alteració genètica o bé a d’altres circumstàncies encara desconegudes, i de miocardiopatia hipertròfica secundària, quan és causada per d’altres malalties L’anomenada miocardiopatia hipertròfica idiopàtica és la més freqüent, i gairebé sempre és deguda a una alteració…

Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…

El dolor precordial , és a dir el dolor localitzat al pit, davant el cor, és un símptoma de nombroses alteracions, tant del sistema càrdio-vascular com d’altres òrgans De fet, el dolor precordial més freqüent, anomenat precordàlgia psicògena no sorgeix a conseqüència d’un trastorn càrdio-vascular o d’un altre sistema orgànic, sinó que és degut a una alteració funcional, possiblement originada per un desequilibri neurovegetatiu o psicològic Es tracta d’un dolor lleu o una molèstia poc definible localitzada en general per sota del mugró esquerre, que rarament s’irradia cap a altres regions, i…

Definició L’ edema pulmona r és un trastorn caracteritzat per l’acumulació de líquid als alvèols pulmonars, la qual cosa interfereix en el procés d’intercanvi de gasos entre l’aire alveolar i la sang capillar i origina una insuficiència respiratòria Habitualment és deguda a una sortida de líquid dels capillars pulmonars, produïda per un augment de pressió en les venes pulmonars a causa d’una insuficiència cardíaca esquerra Causes L’edema pulmonar és degut a la sortida de líquid de l’interior dels capillars pulmonars, deguda a trastorns diversos La causa més comuna de l’extravasació de líquid…