Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Josep Vicent Ortí i Major
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al segle XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí i Ballester , era fill del poeta i comediògraf Josep Ortí i Moles El 1705 fou nomenat secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la…
,
Esteve de Corbera
Historiografia catalana
Història
Historiador i ciutadà honrat de Barcelona.
Vida i Obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà, era fill d’Esteve de Corbera Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra Cataluña ilustrada Estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Es relacionà amb erudits i historiadors barcelonins contemporanis com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i…
, ,
L’avenç del pensament teològic
Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…
Els convents carmelitans
Art gòtic
Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…
Bibliografia sobre l’estudi del Renaixement i el Barroc
Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del Museu Nacional…
Del Classicisme al barroc ornamental
La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…
Foradada

Vista del nucli de Foradada
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Foradada té una extensió de 28,55 km 2 i limita a l’W i al N amb el terme d’Alòs de Balaguer, al N i E amb Artesa de Segre, també a l’E amb l’enclavament de Montclar, del municipi d’Agramunt Urgell, al S amb Preixens i amb Montgai, i a l’W amb Cubells Foradada s’estén des de tramuntana, per la riba esquerra del Segre divisòria amb Artesa de Segre, fins a la Ribera de Sió, a migdia La part septentrional és accidentada per la serra del Munt 596 m, amb la font del Munt, on hi ha els pobles de Montsonís i de Rubió i el santuari de Salgar, prop de les grutes…
aristotelisme
Filosofia
Doctrina d’Aristòtil i els aspectes d’aquesta doctrina que han influït en el pensament d’altres filòsofs i escoles.
La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat…
, ,
Joan Gascó
Art gòtic
L’origen i la formació Fill d’un agricultor homònim de Tafalla Navarra i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol Tanmateix, es desconeix exactament on va néixer i sobretot on es va formar com a pintor, atès que la primera dada coneguda de Joan Gascó ja el situa a Vic amb una carrera…