Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Cervera

Armes dels Cervera
Llinatge de l’estament noble, derivat dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya, tot i que tradicionalment hom creia que procedien dels vescomtes de Berga, a causa de la similitud de noms entre ambdós llinatges.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…
Castell de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre circular, amb l’antiga església de Sant Piri al fons ECSA - J Bolòs Castell situat a més de 1 600 m d’altitud, al cim d’un turó, damunt del poblet actual de Tor Des de la fortificació es devia controlar la vall, que permet amb força facilitat una comunicació entre Andorra i el Pallars, pel port de Cabús Mapa 34-9182 Situació 31TCH686147 Si seguim la carretera que s’enfila per la Vall Ferrera, passat el poble d’Alins, surt a mà dreta una pista de terra, llarga però transitable, que mena al poblet de Tor Del costat de les cases, cal seguir una torrentera, el…
Vila de Camprodon
Art romànic
La vila de Camprodon consta històricament de dos nuclis la Vila de Dalt, centrada per la plaça i l’església de Santa Maria, i la Vila de Baix, nascuda al final del segle XII al peu del castell de Camprodon, ara desaparegut, situat al puig de Sant Nicolau o de les Relíquies, centrada al seu torn per la plaça en la qual es troba l’església de l’antic convent del Carme, del segle XIV, el casal renaixentista anomenat Casa Ribes o Can Marquès, del segle XVII, en ruïnes i també l’ajuntament o Casa de la Vila, que conserva la façana renaixentista…
Castell de l’Aguda o de Valldàries (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-oest del castell, que conserva una nau coberta amb volta de canó ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de l’Aguda —anomenat també de les Agudes— són situades a la part septentrional de la vall d’Ariga, coneguda també com a Valldària o Valldàries, en una de les carenes que limiten aquesta vall per la banda de tramuntana, situada parallela a la serra del Pubill, als límits amb la comarca de l’Alt Urgell Mapa 34-13329 Situació 31TCG566446 Per a accedir-hi cal seguir, en direcció nord, un camí carreter que s’inicia al vall del nucli habitat de Vilanova de l’Aguda i…
Santa Maria dels Prats de Rei
Art romànic
Aquesta església era situada a la vila de Santa Maria dels Prats de Rei Encara que tot fa creure que es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana, no es coneix cap document que ho avali Molt aviat començà a exercir funcions parroquials, i encara les manté en l’actualitat Depenia del priorat del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona per donació dels bisbes de Vic Les primeres notícies d’aquesta església es remunten a l’inici de la repoblació d’aquest sector, quan l’any 945 el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat diversos béns…
L’estructura de la població per gènere
A escala mundial, el nombre de dones és inferior al d’homes S’han comptabilitzat 3083 milions de dones, amb una taxa de feminitat nombre de dones per cada 100 homes en el món de 98,4, tot i que es calcula un subregistre nombre de dones no registrades oficialment de l’1% Biològicament neixen més nens que nenes 105 nens per cada 100 nenes, però la sobremortalitat masculina en la infància entre un 15% i un 20% en els països més desenvolupats porta la taxa a gairebé 100 en les edats joves i adultes La persistència de la sobremortalitat masculina en sumar-se causes socials a les biològiques…
Ferreret
Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els ulls són…
Els Tolrà, a Castellar del Vallès
El doctor Tolrà La família Tolrà Josep Tolrà i Avellà nasqué a Cabrils Maresme Es casà amb Emília Carles i Tolrà, també del mateix poble Metge de professió, es dedicà a la indústria Ocupà dos molins en el riu Ripoll, a Castellar del Vallès A Cabrils hi havia tradició tèxtil com a la majoria de poblacions del Maresme, a la primera meitat del segle XIX Una indústria artesanal, amb màquines mogudes per mules i cavalls El 1842 un Jaume Tolrà era un petit teixidor a Cabrils, parent probablement del nostre biografiat Josep Tolrà estudià medicina i s’interessà especialment per la química Com a metge…
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…
alquímia

Símbols dels alquimistes
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina