Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Necròpoli de Cal Pallot (Puig-reig)
Art romànic
Situació Dues sepultures, una mica desgastades, situades a la banda occidental de la necròpoli F Junyent-A Mazcuñan Forma aquesta necròpoli un conjunt de tombes excavades a la roca, situat uns 13 metres vers tramuntana de l’església de Sant Andreu de Cal Pallot Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 09,8 —y 47,5 31 TDG 098475 El camí per arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església JVV Necròpoli És molt probable que aquest cementiri, primitivament, encara comptés amb…
Sant Pere de les Botges, de les Cadenes o d’Arboçar (Òdena)
Art romànic
Situació Vista exterior de l'església de Sant Pere de les Botges, ara en estat totalment ruïnós ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades en un altiplà envaït per conreus, prop de Cal Caire, entre els torrents de Puig Bufer i de Cal Roig, a la banda septentrional del terme, prop del sector sud-occidental del Bages Mapa 35-15391 Situació 31TCG855112 L’accés a la capella es realitza per un camí que arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 9 en direcció nord de la carretera dels Prats de Rei a Igualada Un cop iniciat, en arribar al puig on es dreça una torre de…
Castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre mestra, avui dia totalment esberlada, on es pot veure la porta adovellada que s’obre a l’alçada del primer pis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles del castell s’enlairen al vessant esquerre de la vall regada per la riera de Clariana, al fons de la qual i a la banda oposada es dissemina la població centrada per l’església, a la banda sud-oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG753052 S’hi va per la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Just en arribar al quilòmetre 4,3, a mà dreta, s’inicia el trencall que mena a Clariana,…
Fiord
Segons els víkings, Odin i els seus germans construïren la Terra amb les despulles del gegant Ymir De la seva sang en feren la mar i els rius, de la seva carn la terra, dels seus ossos les roques i de les seves dents les pedres El que no explica l’antiga mitologia escandinava és que fa uns 70 000 anys la mar es glaçà i el gel recobrí la terra i les roques més septentrionals Impetuoses llengües de glaç davallaren de les muntanyes excavant profundes valls de parets verticals Seixanta millennis després, ara fa uns 12 000 anys, quan el clima esdevingué més càlid i el gel s’enretirà,…
Castell i poble d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
Situació Vista del notable conjunt de ruïnes d’aquest castell i del poble que l’envoltava, entre les quals hi ha els vestigis de la seva desapareguda església ECSA - F Tur El castell d’Aguilar de Bassella, amb les ruïnes de l’antic poble, és situat en un lloc encimbellat, a la dreta del riu Segre i al peu de la serra de Sant Marc Mapa 34-12291 Situació 31TCG573533 Per anar-hi s’agafa la carretera de Peramola fins a Tragó, i d’allí a Nuncarga Tot seguit es continua per la pista fins a arribar a Aguilar al cap de 8 km Davant de l’església que hi ha al peu del camí se segueix el trencall que va…
El doctor Livingstone, suposo…
Al capdavant de cent noranta persones i un equipament luxós, un europeu amb capell colonial avançà entre dues fileres de nadius encuriosits El nouvingut es descobrí el cap i s’adreçà amb emoció a l’home de barba blanca que es trobava envoltat d’àrabs i d’africans “Doctor Livingstone, I presume…” Qui preguntava era l’explorador, aventurer i periodista Henry Morton Stanley, nascut John Rowlands 1841-1904, enviat per James Gordon Bennet, director del diari “ New York Herald ” L’objectiu de Stanley era retrobar aquell coratjós doctor Livingstone, de qui s’havia perdut la petja feia…
El Corpus de Sang
Els avalots del dia de Corpus a Barcelona 1640 Amb el títol Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña , novella publicada el 1858, l’escriptor i polític Manel Angelón evocava la revolta protagonitzada a Barcelona del 7 al 9 de juny de 1640 Els aldarulls, protagonitzats pels segadors forasters i la menestralia de la ciutat, acabaren amb la vida del virrei, el comte de Santa Coloma —Dalmau de Queralt—, i representaren el punt més àlgid de la revolta social contra els tercios iniciada al final del mes d’abril d’aquell mateix any Fins al segle XIX, però, mai no s’havia emprat aquest nom per…
Basílica de la necròpoli del Francolí (Tarragona)
Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina