Resultats de la cerca
Es mostren 8105 resultats
dret de petició
Dret civil
Una de les llibertats públiques reconegudes a nombroses constitucions, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant la reparació d’un dany o perjudici, la promulgació, la modificació o l’acompliment d’una disposició legal i, en general, tot el que sigui d’interès públic o privat; normalment, són exclosos d’aquest dret els membres de les forces armades, sobretot si es tracta de reclamacions col·lectives.
Tenen dret a emprar-lo tots els majors d’edat, les persones jurídiques, les dones casades sense vènia marital De l’exercici d’aquest dret, no pot derivar-ne perjudici per al peticionari, llevat que incorri en delicte o falta
fadiga de dret
Història del dret
En dret català, del segle XVII, denegació feta pel demandat en judici a comparèixer i estar a dret o acceptar la resolució judicial; rebel·lia.
dret dels cops
Història del dret
Impost de mesuratge cobrat, del segle XII al XIX exclusivament a Barcelona, sobre el blat i tota mena de grans i farines entrats a la ciutat, a benefici del rei, dels hereus de la família barcelonina Gruny i de la Pia Almoina, a la qual els Gruny donaren una tercera part del dret (segle XII).
El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren només l’exempció per al…
estat de dret
Política
Dret
Estat on regeixen la supremacia de la llei entesa com a expressió de la voluntat general dels ciutadans, la divisió de poders i el respecte als drets i les llibertats fonamentals.
Cal remarcar que si no es compleixen aquestes condicions es pot parlar d’un estat amb dret, però no d’un estat de dret És per això, i especialment en la idea de la llei com a emanació de la voluntat dels ciutadans, que s’associa l’estat de dret a les formes de govern democràtic Derivades d’aquestes tres primeres característiques bàsiques, en l’estat de dret s’observen també la reserva de llei , el principi de legalitat , el control judicial ordinari de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’activitat administrativa i el principi d’integritat patrimonial en cas de lesió…
dret del treball
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social.
Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret…
dret de patronat
Dret canònic
Facultat de presentar un clergue, en qualsevol dels seus graus, per a la provisió d’un bisbat, prelacia secular o regular, dignitats, prebendes, en catedrals i col·legiates, rectories i beneficis.
El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia…
dret de transissió
Dret civil català
Facultat dels hereus del cridat a una herència que mor sense haver-la acceptada ni repudiada, de poder succeir-lo en la facultat de poder acceptar o repudiar aquesta herència.
Els hereus del cridat poden acceptar ambdues herències, però no acceptar l’herència del primer causant i repudiar la de l’hereu que els transmet aquest dret Si diversos hereus accepten la segona herència, cadascun d’aquests pot acceptar o repudiar l’herència del primer causant, amb independència dels altres, i amb preferent dret d’acréixer entre ells
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a…
Societat i dret
El dret i les normes jurídiques El dret és el camp del pensament i de l’acció humana que s’ocupa de la formulació de les lleis i de la seva aplicació Però no totes les normes que coneixem en la nostra vida quotidiana formen part de l’àmbit del dret El dret comprèn solament aquelles normes que són instituïdes per les lleis i els ordenaments de la collectivitat, i que reben el nom de normes jurídiques o disposicions legals Per tant, no totes les normes són normes jurídiques Per entendre quin és l’objecte del dret potser és bo…