Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
La vila de Terrassa
Art gòtic
L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa , de 1414-21 AHT La vila de Terrassa, a la plana vallesana, és solcada per torrents i rieres que defineixen en els seus interfluvis petits aturonaments Sobre un d’ells, entre la riera del Palau i el torrent del Palau, se situà el castell palau de Terrassa i la vila medieval La primera referència documental al topònim Terrassa es troba en el capitular atorgat per Carles el Calb el 844 a favor dels habitants del “ Terracium castellum” , dins el comtat de Barcelona El poblament al voltant de les…
Casa forta de Juvinyà (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Una vista de la façana de llevant de la fortificació J Bolòs Casa forta senyorial situada actualment a l’interior de la població de Sant Joan les Fonts, a la riba dreta del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG595736 Per arribar-hi, des de Sant Joan les Fonts, hom pot agafar el carrer de Santa Magdalena, que surt de la carretera que va d’Olot a Besalú i és gairebé parallel al riu Fluvià, i després el carrer de Juvinyà, que baixa fins a l’esplanada que hi ha davant la casa forta Les claus de la porta exterior són a l’ajuntament de la població JBM Història Després de l’any 1000, aparegué…
Talarn
Talarn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Talarn, de 27,95 km 2 , s’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s’originà en un territori inicialment integrat a Talarn El 1956 li fou segregat el sector de les Adoberies 1,7 km 2 , que s’incorporà al municipi de Tremp Termeneja al N i a l’W amb les terres de Gurp de la Conca Tremp i amb el municipi de Salàs de Pallars, a l’E amb les terres d’Orcau Isona i Vilamitjana Tremp, per la Noguera o el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn o de Tremp Vers al S, una estreta llenca s’…
Santa Maria de Matamala (les Llosses)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’església, amb l’estructura romànica molt modificada F Tur Aquesta església es troba damunt un pujol, a 986 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Llimós, afluent de la de Merlès, vora la carretera de Berga i presidint la vall de Matamala, que és situada al sector nord-occidental del terme Mapa 293M781 Situació 31TDG248682 Per arribar-hi cal agafar la carretera que, abans d’arribar a Ripoll venint de Barcelona, surt de la N-152 vers les Llosses, C-149 el trencant per a arribar a Matamala es troba al punt quilomètric 9 JVV Història L’antiga església…
Habitatges de Can Ximet (Olèrdola)
Art romànic
Situació Vista general del vessant assolellat de la vall, amb les balmes aprofitades com a hàbitat en època medieval ECSA - J Bolòs Conjunt de balmes situades al vessant sud de la vall, al nord d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF909734 Hi podem anar per Moja, travessar aquest poble i agafar la carretera que va a Olèrdola Pocs centenars de metres més enllà surt a mà dreta una pista asfaltada que va cap a cal Castellví i la vall Podem anar a les balmes des d’aquest mas o bé si agafem el camí que surt, a l’esquerra, abans de començar a baixar i deixem l’automòbil uns centenars de metres més…
Els inicis d’un concepte de disseny
S’ha parlat molt de la postguerra com d’una etapa d’una pobresa absoluta, d’un veritable desert Però és just, com s’està fent darrerament, que es vagi reconeixent la importància d’alguns fets aïllats que demostren la lucidesa de certes persones concretes Cirici, que va marcar profundament els estudis de l’art contemporani posterior, va escriure un article a Ariel , al juny del 1946, titulat «L’art de la saviesa», on afirma que s’ha de donar un lloc a la cultura «al tocadiscs, al lavabo, a la forquilla, al capell o l’ampolla no menys que a un monument» Al començament dels anys cinquanta, i…
Sociologia 2009
Sociologia
La "pandèmia mediàtica" global Els mitjans de comunicació poden focalitzar l’atenció de la societat en fets molt concrets © Fototecacat El 15 d'octubre els mitjans de comunicació dels Estats Units es van fer ressò del cas del nen de sis anys Falcon Heene que anava sol a bord d'un globus aerostàtic a la deriva durant unes quantes hores sobre el cel de Colorado El fet va causar un gran impacte, i diverses cadenes nord-americanes de televisió --i d'altres d'arreu del món-- van retransmetre en directe la caiguda del globus, cosa que va sembrar d'inquietud la societat nord-americana, i de retruc…
Albinyana

La plana del Penedès, amb Albinyana al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, al límit amb el Camp de Tarragona.
Situació i presentació El municipi d’Albinyana és situat a l’W de la comarca, a la rodalia de les Serres de Ponent El terme limita al N amb la Bisbal del Penedès i l’enclavament de l’Albornar, que pertany al terme de Santa Oliva, al NE amb el terme de Banyeres del Penedès, a l’E amb Santa Oliva, al S amb el Vendrell, a l’W amb Bonastre i al NW amb el terme de Masllorenç El terreny és accidentat, sobretot al N i a l’W, on s’assoleixen les altituds majors a la serra del Quadrell 408 m Els terrenys són predominantment calcaris, si bé es troben algunes vetes guixoses pertanyents a terrenys…
Vila medieval de Terrassa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat amb l’actual església parroquial del Sant Esperit al centre i al fons el conjunt episcopal d’Ègara TAVISA-J Todó La ciutat és situada a la dreta de la riera de les Arenes, en una plana suaument ondulada, a 286 m d’altitud Fins el 1904 el seu terme es dividia en dues municipalitats la de Terrassa, pròpiament dita, i la de Sant Pere de Terrassa Aquesta segona s’estenia per l’esquerra del torrent de Vallparadís i, a desgrat del nom, no comprenia l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa, de la qual va prendre la denominació i depenia…
La modernitat d'un marginal: Francesc Gimeno
Francesc Gimeno i Arasa Tortosa 1856-Barcelona 1927 ha estat un artista difícil de classificar La seva obra és un exemple immillorable de com l’art transgredeix contínuament les conceptualitzacions dels historiadors i estudiosos De fet, la pintura gimeniana no encaixa en el discurs historicoartístic de l’art català finisecular L’automarginació del tortosí convertí la seva obra en l’excepció de la pintura del seu temps Al llarg de la seva trajectòria sempre mantingué una actitud independent respecte dels corrents estètics de cada moment La seva inadaptació el va fer romandre al marge de l’art…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina