Resultats de la cerca

L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les costes de la…

Després d’obtenir un grau en literatura anglesa per la Universitat de Brandeis 1978, el 1980 es llicencià en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1988 El 1984 obtingué el màster en literatura comparada per la Universitat de Berkeley, i el 1986 el doctorat per la Universitat de Stanford Professor a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona i professor assistent al departament d’anglès de la Universitat de Barcelona 1981-82, el 1983 continuà la carrera acadèmica als Estats Units com a professor associat al departament d’estudis hispànics de la Universitat de…

Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…

A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns,…

Vida i obra Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s XX Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan prop de París, on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte 1939 Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts seguí els cursos de Puig i Cadafalch i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede, formà part del…

Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx , la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334 en commemoració de la…

El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…

El sonso ver Gymnammodytes cicerelus és un peix gregari capaç d’enterrar-se amb una gran rapidesa als fons sorrencs De dors verdós i desproveït d’escates, és pescat a la primavera, quan s’acosta als fons litorals per fer la reproducció hom el dedica sovint a esquerar hams per al llobarro Domènec Lloris Les espècies que formen la família dels ammodítids tenen el cos gairebé anguilliforme i de secció gairebé cilíndrica, les escates petites i distribuïdes per diferents parts del cos i la línia lateral aparent i proveïda de porus mucosos i de curtes derivacions El rostre és característicament…

El trotllo negre Centrolophus niger , un peix que pot arribar a fer 1 m de longitud, és d’hàbits mesopelàgics quan és adult Com el trotllo ovalat Schedophilus ovalis , s’associa quan és jove amb organismes o objectes flotants Domènec Lloris La família dels centrolòfids és integrada per peixos de cos allargat, més o menys oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat Les escates, generalment de tipus cicloide, revesteixen tot el cos llevat del cap, que és nu i cobert de petits porus La línia lateral és una mica arquejada a la regió anterior però prossegueix…

Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una punta còrnia L’…