Resultats de la cerca

Què és el mite En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza Sovint, la desmitització dels mites aliens ha anat acompanyada de tendències remititzadores en el si de la mateixa cultura, potser perquè la constitució de l’ésser humà és logomítica , és a dir, que inclou alhora el mythos i el logos , la qual cosa implica…

La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir la desaparició de la identitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya A part del collaboracionisme artístic amb el règim franquista i altres…

El concepte de joc Jugar és una activitat vital per a l’ésser humà, forma part intrínseca d’aquest Des de ben petits, el joc ens ensenya a relacionar-nos els uns amb els altres Joan Sarri Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre, són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del joc mateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretar-ne el concepte, tan universal com elàstic, tan versàtil com de múltiples significats Per a constatar aquesta…

« En el nostre segle els gravats han arribat a un alt grau de perfecció i els nostres gravadors ens han donat tant gran nombre d’ells sobre tota classe de matèries, que es pot dir amb certesa que s’han convertit en els dipositaris de tot el més bell i més curiós del món » Tant de bo poguéssim fer nostres les paraules amb què l’acreditat teòric francès Roger de Piles glossava els gravadors contemporanis en el seu tractat L’idée du peintre parfait , publicat a París l’any 1699 En absolut es correspon, però, aquest panorama amb el de l’àmbit català, com tampoc no era comparable el…

La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…

El 1941 Millard Meiss va fer una primera aproximació raonada al tríptic de la Mare de Déu, del Walters Art Museum de Baltimore EUA, en què demostrava el seu origen català Sorgia així la figura d’un “Mestre Català de Baltimore”, que havia desenvolupat una pintura de fortes afinitats amb creacions italianes i que era una alternativa al Mestre de Sant Marc, el qual aplegava aleshores la majoria de les obres considerades actualment del taller de Ferrer i Arnau Bassa vegeu els capítols sobre aquests dos pintors en aquest mateix volum Meiss, 1941 La construcció d’una personalitat La relació del…

L’escultura romànica a Catalunya té una història pròpia En altres camps és més difícil fer la història de l’art català medieval de manera autònoma L’escultura romànica és una tècnica essencialment regional, fruit de l’art i del mestratge d’artistes acostumats a curts desplaçaments Les importacions són rares el marbre és poc utilitzat i generalment els escultors tallen la pedra local A vegades, com a Sant Cugat o a Girona, aquests treballadors de la pedra han volgut deixar constància de la seva manera de fer Al claustre de Girona es pot veure com s’organitzava la feina a cada etapa del treball…

Imatgeria zoològica “Bim… Bom… les campanes de Salou –Qui s’ha mort –Lo nostre porc –Qui l’enterra –L’hereu Serra –Qui se’n riu –La perdiu, la perdiu, la perdiu” El joc de la taba o marraquinca, els tres porquets i l’ arri, arri, borriquet/ anirem a sant Benet/ te daran un formatget/ per dinar, per sopar… , el ratolí Pérez o la rateta que escombrava l’escaleta , Bambi , Pluto , Pepito Grillo , Tom i Jerry i l’ ànec Donald la mona xita , King Kong i Moby Dick el Coiot , Fred Basset , Calvin i Hobbes , Snoopy , el gat Garfield , el Cant dels ocells i el burro català Joguines, emblemes –o…

Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…

Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…