Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Perdiu blanca
La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del color negre…
Esparver cendrós
L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…
febre
Patologia humana
Elevació anormal de la temperatura del cos, a causa d’un trastorn de la seva regulació; hipertèrmia.
El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la…
Filariosi
Patologia humana
La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable Les filàries són uns helmints de color blanc que, en estat adult, tenen entre 2 cm i 30 cm de longitud són classificades com a nematodes perquè són cilíndriques i de sexe diferenciat El contagi es produeix quan les larves ingressen en l’organisme, generalment per la picada d’…
Sistema reproductor
El sistema reproductor és el conjunt d’òrgans que tenen la finalitat bàsica de realitzar les funcions necessàries per a la formació de nous éssers humans, és a dir, per a la reproducció En l’espècie humana, la funció reproductora es reparteix entre els dos sexes, ja que tant en les persones de sexe masculí com en les de sexe femení té lloc una part del procés reproductor, però per tal de completar-lo cal la unió d’ambdós El procés d’unió dels dos sexes constitueix l’activitat sexual, que en l’ésser humà s’ha desenvolupat àmpliament amb objectius no reproductors Aquest capítol tracta del…
Aneurisma arterial cerebral
Patologia humana
Definició Un aneurisma arterial cerebral és una dilatació localitzada de les parets d’una artèria intracranial que pot provocar trastorns deguts a la compressió que efectua sobre les estructures neurològiques més properes i, si l’artèria s’esquinça, generar un accident vascular cerebral provocat per l’hemorràgia Causes La majoria dels aneurismes cerebrals són congènits i causats per una fallada localitzada del desenvolupament de les capes de teixit elàstic i muscular de la paret arterial Hom calcula que un 4% de la població presenta aneurismes cerebrals des del naixement, bé que només…
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…
Josep Segura i Barreda
Historiografia catalana
Historiador i sacerdot.
Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…
Necròpoli dels Vilassos del mas Formiga (Torrefeta)
Art romànic
Situació Dues tombes d’adults excavades a la pedra del conjunt que forma aquesta necròpoli ECSA-J Oliva i J Ros Aquesta necròpoli és situada a uns 100 m del mas Formiga, al nord-oest de Selvanera, just en un aflorament de cinglera que toca al torrent de Granollers, en un espai obert amb vegetació de matoll, repartida en dos sectors separats per un camp de conreu Mapa 34-13 329 Situació 31TCG553341 Per a arribar-hi des de Guissona, cal seguir la carretera L-313 fins a la cruïlla de Sanaüja, on agafarem la carretera L-314, i després de gairebé 2 km, un cop passada la cruïlla que mena a…
Municipi d’Ègara (Terrassa)
Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina