Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
narcomeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris hidrozous de la subclasse dels traquilins, constituït per meduses de petites dimensions que tenen la vora de l’ombrel·la fistonada i manquen de manubri.
N'hi ha a totes les mars
antobdels
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids hirudinis, integrada per animals que tenen una ventosa anterior i una de posterior, i que manquen de cirrus o quetes (a diferència dels acantobdels).
És un grup heterogeni, el més nombrós dels hirudinis, que comprèn, entre altres espècies, les de les sangoneres
urodels
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels lepospòndils.
Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser…
illes Malvines

Goose Green, a les illes Malvines
John5199 (CC BY 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic meridional, situat uns 650 km al NE del cap d’Hornos.
Consta de dues illes grans, la Gran Malvina o Malvina Oriental East Falkland i la Soledad West Falkland, i de més de 100 illots El clima és oceànic, amb estius frescs i hiverns rigorosos hi manquen els arbres, per causa del vent Els recursos econòmics són la cria de ramat oví, l’exportació de llana i pell i la pesca La capital és Port Stanley Són dependències de l’arxipèlag de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud Descobertes per l’holandès Sebald de Weert 1600, foren anomenades Falkland pels anglesos 1690 i, al començament del segle XVIII, Malvines pels mariners francesos…
Memòries de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC
Historiografia catalana
Col·lecció de monografies d’investigació històrica i publicació documental de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciada el 1927.
El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana del Comitè de…
Francesc del Vayo
Historiografia catalana
Prevere, teòleg i humanista.
Vida i obra Racioner de l’església de Xèrica, s’ocupà de diversos afers jurídics de la seva vila natal i es mostrà sobretot interessat en el passat remot de les terres valencianes i, en especial, de Xèrica Escriví una Grammaticae linguae institutiones 1569 A partir de les troballes arqueològiques i bibliogràfiques que reuní, elaborà un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa , l’original del qual fou dipositat a l’arxiu d’…
psitaciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells zigodàctils, de 8 a 100 cm, que tenen el bec robust, amb la mandíbula superior punxeguda i molt corba, i la inferior corbada cap amunt i amb l’extrem escapçat.
Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona…
Romancerillo catalán
Música
Recopilació cançonística del polígraf Manuel Milà i Fontanals.
El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries…
Santa Valdesca del castell de Monesma (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Absis molt malmès d’aquesta antiga capella castellera ECSA - F Tur Les ruïnes de l’antiga església de Santa Valdesca són al costat de l’església nova, al cim del turó del castell de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG040768 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’indica en la monografia anterior JAA Història Manquen referències documentals que puguin illustrar aspectes de la història d’aquesta església Tanmateix, d’acord amb la seva ubicació, sembla lògic pensar que fou una església vinculada al castell De fet, encara a l’edat moderna consta que els…
amfípodes
Carcinologia
Ordre de crustacis peracàrides constituït per animals que no fan, en general, més de 2 cm, amb el cos allargat i deprimit lateralment, els segments no fusionats i recoberts d’un tegument prim.
Manquen de closca Tenen una gran mobilitat, que varia des de la tracció, la reptació i la marxa sobre el substrat fins a la natació lliure, uniforme o a salts, essent aquest darrer tipus molt característic del grup Les femelles posseeixen una cambra incubadora localitzada entre la cara ventral del tòrax i un conjunt de formacions laminars dels pereopodis, anomenades oostegites Els ous fecundats romanen en aquesta cambra durant llur desenvolupament, que pot durar fins a tres setmanes Els amfípodes són cosmopolites i típicament marins, però han assolit les aigües continentals i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina