Resultats de la cerca

Al mateix temps que absorbia el Banc Comercial de València 1928 i la sucursal barcelonina del Banco di Roma 1930, anava desenvolupant empreses industrials, ferroviàries, asseguradores, etc En 1942-60, s’expandí als Països Catalans mitjançant l’absorció d’un gran nombre de petites i mitjanes entitats autòctones, política que aplicà també a la resta de l’estat El 1963 creà el seu banc industrial Banco de Desarrollo Económico Español, BANDESCO El 1978 absorbí el Banc Coca, el 1979 agafà el control del Banco de Madrid i del seu filial, el Banc Català de Desenvolupament Posteriorment es féu càrrec…

Són saures en els quals manquen els porus femorals les escates dorsals i ventrals són semblants, hi ha osteoderms compostos al tegument, la llengua és plana i escatosa i les dents són pleurodontes La pupilla és rodona i la parpella inferior és adaptada a la vida excavadora Sovint les potes són reduïdes i la cua és llarga i fina Mostren hàbits parcialment o totalment excavadors És una família extensa, pròpia de països càlids, en la qual les formes europees són petites o mitjanes, amb escates grosses, llises i lluents, cap petit i coll gruixut, tronc cilíndric i allargat, i potes reduïdes…

En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les tempestes, els fronts o les brises…

Sol passar dels 30 m d’alçada i el diàmetre del tronc és aproximadament d’un metre Es fa des de la Costa d’Ivori fins a Uganda La seva fusta, de tipus caoba i de color entre rogenc fosc i rosat pàllid, fàcil de serrar, de treballar i d’envernissar, és emprada en ebenisteria corrent i en fusteria selecta Hom la considera sovint una caoba africana

Els gèneres més comuns són Libellula, Orthetrum, Sympetrum i Crocothemis

Tenen el cap ample, els ulls grossos i la trompa curta, adaptada per a xuclar Presenten sovint tons metàllics, verds o blaus Tenen el vol ràpid i habiten entre la vegetació xuclen els sucs dolços de les plantes, i algunes espècies s’alimenten de carn en descomposició El representant tipus de la família és la mosca blava

La capital és Formosa 93 603 h 1980 És una plana alluvial inclinada cap a l’est en la qual l’escàs pendent facilita la formació d’aiguamolls i arenys El clima hi és tropical, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i pluges de 1 000 mm, que augmenten cap a l’est, i amb una estació seca del maig a l’octubre La vegetació és de sabana, amb bosc de cedres Poblada al final del s XIX, la manca de comunicacions ha mantingut la població concentrada als marges del riu Paraguai la densitat és molt baixa 4 h /km 2 1980 L’estructura econòmica és agropecuària hi destaquen el conreu de cotó,…

Consisteix en una placa fibrosa, dura i elevada que engruixeix la capa íntima de les artèries grans i mitjanes És format per una zona central constituïda per lípids sobretot colesterol i restes de cèllules destruïdes, envoltada per una capa composta per cèllules de teixit connectiu i de la musculatura llisa de la paret de l’artèria Els ateromes es comencen a formar a la tercera dècada de la vida en l’artèria aorta i amb l’edat progressen en nombre i van abastant altres artèries És probable que aquesta lesió vagi precedida per les anomenades estries grasses o petits dipòsits de colesterol en…

Castellàs és el poble més important de les valls mitjanes del Cantó El nom actual no apareix fins al segle XII anteriorment —i segons el testimoni de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX— l’indret era conegut amb el nom de Serbaos , que s’ha mantingut com a nom de la casa més important del poble, Cal Servós És una autèntica fortalesa que fou alçada sobre una fortificació anterior, la qual es documenta ja el 1146, en el testament de Pere de Montferrer L’aspecte actual és el d’una típica casa forta dels segles XVII o XVIII El lloc, propietat del vescomtat de Castellbò, fou…