Resultats de la cerca
Es mostren 798 resultats
Castell de Palau-sator
Art romànic
Situació Torre castell, l’element més notable del conjunt, restaurada recentment És un edifici bastant ben conservat, probablement del segle X J Bolòs És un castell pre-romànic situat al cim d’un turó, des d’on s’albiren els camps tot al voltant, situats en un nivell més baix Aquesta fortificació, de l’alta edat mitjana a l’època gòtica, fou lleugerament transformada i esdevingué la torre mestra d’un castell més ampli, envoltada d’un clos emmurallat Mapa 334M781 Situació 31TEG093488 El castell és situat al centre de la població de Palau-sator i ja és visible des la carretera que…
Santa Eulàlia de Palauborrell (Viladamat)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des de ponent, amb el mur frontal F Tur El llogaret de Palauborrell és un agrupament de tres masies, i tres casalots i bordes més, situat a 2,5 km del poble de Viladamat, al vessant oriental d’una serralada d’escassa elevació, en un replà o minsa vall entre el puig Rodó i el puig Viader L’església de Santa Eulàlia és al centre del petit nucli, al costat del Mas del Batlle actualment només aquesta casa i el Mas Briolf són habitats Mapa 296M781 Situació 31TEG038647 Des de la rodalia de Viladamat un antic camí de terra porta a Palauborrell cal agafar-lo a mà…
Sant Marc de Cal Bassacs (Gironella)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del cantó nord-oest, amb el penyal que fou aprofitat com a absis, excavat per la part interior F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella és situada prop de la colònia tèxtil de Cal Bassacs, barriada estesa a migdia de Gironella i a tocar la carretera d’Abrera a Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Hom arriba a la capella per un camí que arrenca de la barriada de Cal Bassacs i que, avançant en direcció a migjorn, mena a l’església amb…
Sant Esteve de Palau Sardiaca (Palau de Santa Eulàlia)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera trapezoidal, des de llevant F Tur El lloc de Palau Sardiaca és al cim d’un dels petits pujols de l’inici dels terraprims, a l’extrem de ponent de la plana alluvial de l’Alt Empordà, uns 200 m al nord-est de Santa Eulàlia Mapa 258M781 Situació 31TDG976697 Per anar-hi cal agafar el camí que hi porta des del poble de Santa Eulàlia L’església, també anomenada Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia, que roman oberta, es troba al bell mig del petit nucli agregat, al costat del palau dels ardiaques i a tramuntana del gran casal de Can…
Sant Andreu d’Òrrius
Art romànic
Situació Actual capella de Nostra Senyora del Roser, bastida sobre l’antic absis de la primitiva església pre-romànica de Sant Andreu d’Òrrius ECSA - Rambol El poble d’Órrius es troba cap a la part meridiona de la comarca, assentai dins una vall formada a la Serralada Litoral, amb diversos torrents que la travessen, i envoltat de turons com el de Séllecs 353 m o el d’Aquença 374 m Sant Andreu d’Órrius és l’església parroquial del poble, em plaçada en el centre de la vila a la plaça de l’Església Mapa 37-15393 Situació 31TDG463008 S’arriba a Òrrius anant per la carretera de Mataró…
Bibliografia general referent al romànic del Bages
Art romànic
Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…
Santa Creu de Quercorb (Arles)
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis d’època preromànica i el notable campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església de Santa Creu és emplaçada al sud-oest de la vila d’Arles, a l’altre costat del Tec, sobre la riba dreta d’aquest riu, en un replà del vessant occidental del puig de Quercorb, de silueta peculiar 483 m d’alt i que destaca pel cingle tallat a pic de perfil corbat del costat de llevant, que evidentment ha originat el seu topònim Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 57″ N - Long 2° 37′ 32″ E Per a arribar-hi, el camí més curt s’agafa a l’extrem de ponent del nucli urbà d’…
Josep Ramon Llobera i Plana
Antropologia
Historiografia catalana
Antropòleg.
Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Feu…
,
Santa Susanna de Caulès (Vidreres)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de migjorn J Recarens L’antiga església parroquial de Santa Susanna de Caulès es troba a la zona sud-oriental del terme municipal de Vidreres, centrant el poble disseminat de Caulès de Vidreres Mapa 365M781 Situació 31TDG833253 Del punt quilomètric 5,7 de la carretera GE-681, de Llagostera a Tossa de Mar, en arribar a un coll, surt una pista en direcció al sud-est que mena a l’església de Santa Susanna JRR Història Aquesta església parroquial de Caulès de Vidreres estigué dedicada a sant Esteve fins al segle XIX, que també es va dedicar a santa…
Història dels catalans
Historiografia catalana
Síntesi global dirigida per Ferran Soldevila i publicada per Edicions Ariel durant el període 1961-70.
L’obra havia de tenir cinc volums, però restà incompleta perquè el quart no arribà a aparèixer La intenció era oferir una “història de la gent” centrada sobretot en les figures anònimes i la seva vida quotidiana, que fos conseqüent amb el conjunt nacional, cosa evidenciada ja en el mateix títol i en l’anagrama de l’obra un escut de les quatre barres amb la silueta dels PaïsosCatalans Editorialment, el projecte fou concebut com una edició de luxe, profusament illustrada que inicialment es distribuí en fascicles i després en volums, i amb uns extensos comentaris als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina