Resultats de la cerca

Els traumatismes causen bàsicament tres tipus de lesions en l’aparell locomotor la fractura òssia, que és la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos la luxació, que és el desplaçament d’un o més ossos de la seva posició normal en una articulació i l’esquinç, que és la distensió, la ruptura o la desinserció dels lligaments articulars En cas d’accident greu, abans d’ocupar-se de les lesions òsteo-articulars simples, cal atendre sempre les funcions vitals i els traumatismes greus o múltiples El primer símptoma que es presenta quan es produeix una lesió òsteo-articular és el dolor, que és…

Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió pontifícia per a…

Nascut en un ambient religiós, de jove s’involucrà en causes humanitàries El 1854 s’incorporà a la Compagnie genevoise des Colonies de Sétif in North Africa and Sicily, i el 1863 publicà l’informe L'Esclavage chez les musulmans et aux États-Unis d’Amérique , producte de les seves observacions Durant la constitució de la seva pròpia empresa de proveïment d’aigües, accidentalment presencià el final de la batalla de Solferino Commogut per la visió dels ferits, publicà Un Souvenir de Solférino 1862, llibre en el qual dissenyà un pla per a garantir la neutralitat del personal sanitari…

Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…

El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis Des del…

El país va viure un any políticament convuls, com ho demostra l’existència del govern més breu des de la seva independència L’1 de gener, encara no s’havia format un govern sorgit de les eleccions del 29 d’octubre anterior No va ser fins al 10 de gener quan finalment tres partits que sumaven 32 dels 63 membres del Parlament Althing van aconseguir formar-lo Així Bjarni Benediktsson, del conservador Partit de la Independència PI, va esdevenir nou primer ministre, amb el suport del Partit de la Reforma PR i del liberal Futur Brillant FB Però, el mes de setembre, Benediktsson va reconèixer haver…

Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949 fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de “Funció social de la medicina” del Xè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i, vicepresident del XIIè 1984 fou…

Definició, importància i tipus principals Les urgències càrdio-vasculars , és a dir, els trastorns del cor o de la circulació sanguínia que es presenten sobtadament i alteren les funcions vitals, constitueixen una de les principals causes de mortalitat en els països desenvolupats Les malalties càrdio-vasculars són causa en conjunt de prop del 47% de les morts produïdes a Espanya Destaquen principalment per llur freqüència dos tipus d’urgències càrdio-vasculars l’atac de cor, com és anomenada popularment la cardiopatia isquèmica aguda, causant de l’I 1% de morts al nostre país, i l’atac…

La primera persona que presencia una situació d’urgència mèdica hauria d’assumir la responsabilitat de socórrer la persona, o persones, la salut de la qual estigui en perill Per a alguns professionals, com ara policies i bombers, aquesta responsabilitat constitueix una més de les seves funcions, i el control definitiu dels trastorns de salut correspon als professionals sanitaris Tanmateix, qualsevol persona, encara que no sigui un d’aquests professionals, ha d’ésser capaç d’actuar davant d’una urgència en benefici de la salut de les persones afectades Per tal que la primera assistència d’una…

Després d’aproximadament nou mesos des del seu inici, l’embaràs es completa i aleshores s’esdevé el part , és a dir, la sortida a l’exterior del fetus i les altres estructures desenvolupades a l’interior de l’aparell genital matern durant la gestació Aquest procés dura solament unes hores, per bé que en aquest període de temps es produeixen transformacions importants tant en la dona com en el fetus El fet més rellevant és que, després del part, el fetus passa d’ésser un organisme absolutament dependent de la mare, de la qual rep la respiració i la nutrició, a ésser teòricament independent, un…