Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
La difusió de la cultura popular
En qualsevol disciplina, l’estudi i la difusió van estretament lligats perquè el fet d’investigar aporta la informació necessària per a la posterior divulgació, si hi ha els instruments adequats per a fer-ho I aquesta difusió, quan es fa correctament, contribueix a una millora de la percepció de l’objecte d’estudi, en aquest cas, la cultura popular catalana Actualment, però, hi ha un seguit de deficiències en aquest circuit, degudes en part al desconeixement però també a l’oblit intencionat d’alguns sectors Tot i que globalment els darrers anys hi ha hagut algunes millores –recerca, amb la…
Teatre i dansa 2017
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció L’Ajuntament de Barcelona va adquirir, per 1,3 milions d’euros, l’edifici del Teatre Tantarantana per incorporar-lo a la xarxa de fàbriques de creació © Ajuntament de Barcelona / Anna Brega En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2017 va estar marcat per la reducció de l’IVA aplicable als espectacles culturals en viu del 21% al 10% a partir del mes de juny Aquesta davallada després de cinc anys, i un augment del 5,28% en els espectadors de pagament i del 6,90% en la recaptació dels teatres de Barcelona, va generar que l’exercici 2016-17 es tanqués amb un moderat optimisme Així,…
Teatre i dansa 2011
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2011 va ser un any marcat pel descens en la recaptació i les retallades en els ajuts públics, que van propiciar les coproduccions i les reposicions d’èxits d’anys anteriors Si bé el conjunt dels teatres va aconseguir atreure un nombre d’espectadors lleugerament superior al del 2010, les sales petites es van veure molt afectades per una important davallada d’assistents, així com els espectacles de dansa, que van patir un descens general considerable a causa de l’absència d’espectacles de gran format, alhora que guanyaven un gran seguiment…
Teatre i dansa 2014
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel sector…
Teatre i dansa 2009
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció Sembla que el teatre no es ressent de la crisi O, com a mínim, això semblen demostrar les dades d'ocupació de la temporada 2008-09, molt semblants a les de l'anterior D'altra banda, durant aquest any, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va anunciar que deixarà la direcció del teatre el 2011, mentre que Sergi Belbel, al capdavant del Teatre Nacional des del 2005, va renovar el càrrec per quatre anys més, si bé va anunciar que seran els últims Es perfilen, doncs, canvis a l'horitzó de l'escena teatral catalana Finalment, el 2009 ens van deixar dues figures cabdals del teatre…
Teatre i dansa 2012
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre El 2012 va ser un any marcat per les dificultats econòmiques, entre les quals va destacar el gran augment de l'IVA sobre les arts escèniques que va passar del 8% al 21% a tot l'Estat espanyol, i la important reducció de les subvencions en sales i productores, així com en els pressupostos municipals per a programació, cosa que va afectar significativament els circuits de gira del país El sostre d'espectadors a Catalunya va créixer lleugerament durant els primers trimestres de l'any, però a partir de setembre es va notar una important davallada de públic que va afectar bona part dels…
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…
música de la Xina
Música
Música desenvolupada a la Xina.
Introducció La música xinesa té més de 3 000 anys d’història Segons el musicòleg Yinliu Yang, s’hi poden distingir tres grans períodes El primer, o antic, comprèn des del neolític fins al 246 aC El segon rep el nom d’antic mitjà, i va del 246 aC al 907 El darrer és l’anomenat període històric, entre el 907 i el 1911 A l’inici, la música xinesa sembla haver tingut les mateixes característiques funcionals que la d’altres pobles primitius dominar o controlar forces naturals i sobrenaturals, apaivagar els déus, etc La seva manifestació més antiga coneguda es pot datar entre els segles XIV i XIII…
Els Quatre Gats
«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una tongada…
Gavà

Torre Lluc, seu del Museu i la Casa de Cultura de Gavà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, a la part W del delta del Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal s’estén des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís de Garraf Limita amb els termes de Sant Climent de Llobregat NE i de Viladecans E per la riera de Sant Llorenç, que fa de partió de termes ja prop de la seva capçalera sota la serra de Roca Salena, més amunt dels contraforts del Sitjar, fins a l’estany de la Murtra, ran del litoral A migdia hi ha la mar, i a ponent el municipi confronta amb el de Castelldefels des de la Pleta del Cérvol 314 m, pel turó d’en Vinader 186 m, i un petit tram de la riera dels Canyars, que…