Resultats de la cerca

Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes,…

Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…

La seva redacció, en una primera versió catalana, s’inicià immediatament després del retorn de Soldevila del seu exili 1943, i es perllongà fins el 1948 Fou possible gràcies al finançament de l’agrupació benèfica Minerva que reuní un conjunt de mecenes encapçalats per Fèlix Millet Les dificultats que existien per a ser publicada en la llengua original era vigent una prohibició d’editar en català obres científiques, així com les destinades a la mainada feren que només pogués aparèixer una versió en castellà durant el període 1952-59, a càrrec de l’editorial Ariel Amb aquesta obra, Soldevila…

També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…

L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…

Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…

Dates històriques 409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica 415 Un petit grup de visigots s’installa a la Tarraconense 426 Comencen els atacs vàndals a les Balears 441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà 441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense 466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense 531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo 532 Els francs entren…

Situació Aquesta casa forta es troba a uns 100 m de l’església de Sant Andreu de Socarrats, vers el costat de tramuntana La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per a l’esmentada església Història La família Socarrats, segons les notícies que hi ha a les obres de Francesc Caula, ja surt documentada al segle XII Sembla —tot i que amb les dades que en tenim sigui impossible d’assegurar-ho— que els seus membres pertanyien a un estament situat entre la baixa noblesa, els cavallers i la pagesia lliure Devien ésser pagesos aloers En una època inicial no…

L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…

Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel Capitell de Santa Maria Capitell de marbre, procedent probablement del baptisteri de Santa Maria de Terrassa C Mancho Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament Es tracta d’un capitell corinti exposat…