Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Endarreriment de la creixença en la infància
Es denomina endarreriment de la creixença un conjunt de trastorns, de causa molt diversa, la característica comuna dels quals és que l’alçada i altres mesures de les dimensions del cos dels nens afectats són inferiors a les que hom considera normals per a l’edat que tenen L’endarreriment de la creixença pot ésser causat per una gran diversitat de trastorns Pràcticament, qualsevol malaltia de llarga evolució, que causi una alteració general de l’organisme, pot causar un endarreriment Tanmateix, en la majoria de casos l’endarreriment en la creixença no es deu pròpiament a un trastorn, sinó que…
Aparell locomotor
L’ aparell locomotor constitueix un sistema orgànic compost de diverses estructures anatòmiques que actuen coordinadament entre si D’entre els components que en formen part, destaquen els ossos i les articulacions que, en conjunt, conformen l’esquelet, com també la nombrosa quantitat de músculs capaços de moure els diferents segments corporals Les funcions principals de l’aparell locomotor són les de servir d’estructura al conjunt dels òrgans corporals, actuar com a capa de protecció dels teixits tous susceptibles d’ésser lesionats per traumatismes externs poc intensos i, fonamentalment,…
El País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Felip Mateu i Llopis publicada a València l’any 1933 i convertida en un manual d’ús per als qui s’iniciaven en el valencianisme polític.
Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el País Valencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg El pes de la història…
Lluís Fullana i Mira
Historiografia catalana
Historiador, franciscà i filòleg.
Novici des del 1889, el seu nom de religió fou Lluís de Santa Teresa El 1896 fou ordenat de sacerdot Professor de francès al collegi de franciscans de La Concepció d’Ontinyent 1895-1904, estudià les llengües romàniques Exercí diversos càrrecs de responsabilitat a la província franciscana valenciana, entre els quals el de provincial, en 1906-1910 i 1924-1930 Dedicà la seva vida a una doble actuació, científica i religiosa La vocació religiosa explicà bona part del seu posicionament ideològic i de la seva trajectòria historiogràfica La seva ideologia conservadora tingué fidel reflex en la seva…
Antoni Jutglar i Bernaus
Historiografia catalana
Historiador, publicista i polemista polític.
Després de realitzar els seus estudis al seminari, estudià història a la Universitat de Barcelona Deixeble de Vicens i Vives, fou nomenat professor, primer ajudant i, després, adjunt, a la càtedra d’història general d’Espanya de la mateixa universitat Entre els anys 1957 i 1966, combinà el seu treball en l’elaboració de la tesi doctoral amb un intens activisme antifranquista L’any 1966 assistí a la Caputxinada i, el mateix any, es doctorà amb una tesi sobre Pi i Margall Expedientat a la UB, es traslladà a la Universitat de Madrid el curs 1967-68 Tornà a Barcelona i s’incorporà a la nova…
la Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX.
El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda,…
Antoni Comas i Pujol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador de la literatura i de la cultura catalana i crític.
Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Fou un dels fundadors de la revista universitària Curial 1949, dedicada a estudiar temes de cultura catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de secció de…
, ,
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cinematografia
Historiador de la literatura, crític literari, assagista i poeta.
Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…
, , ,
Memòries
Literatura catalana
Llibre de memòries de Josep Maria de Sagarra, publicat el 1954.
Vida i obra Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial La voluntat de l’autor de vincular la seva peripècia personal amb la trajectòria collectiva i amb la història pròpiament dita, hi és ben explícita ja des del pròleg de les seves memòries «El meu intent no és sols d’explicar una personal peripècia, sinó presentar sobre les planes del meu llibre el panorama de la vida espiritual d’aquest país durant tot el que va de segle, però amb aquell material de primera mà que…
Els lacèrtids: sargantanes i llangardaixos
Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…